Arts escèniques

El patrimoni del Teatre Lliure es projecta al món digital

Després de 2 anys de treball, s’ha activat l’Arxiu Lliure, amb 60.000 documents digitalitzats, que van del 1976 al 2019

Se suma a l’arxiu digital del MAE, molt més extens, amb un milió de fotos

El Teatre Lliure ha reordenat tot el seu material per construir un arxiu, que seguirà incorporant material d’ara en endavant. Per ara, l’ Arxiu Lliure compte amb 1197 produccions (i uns 60.000 documents digitalitzats) que es pot consultar en obert. Programes de mà, fotografies, dissenys de vestuari, audiovisuals d’espectacles i concerts, guions de teatre... són accessibles per a tothom. Només hi ha restriccions en alguns documents, amb drets d’autor, que s’exigirà una sol·licitud formal.

La responsable de l’Arxiu, la Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure, Anabel de la Paz, ha estat la impulsora d’aquesta nova faceta del Lliure (que, de fet, es va activar urgentment a conseqüència de la pandèmia, per donar sortida digital a la creació escènica en pe confinament domiciliari). L’Arxiu pretén ser una eina de divulgació de la trajectòria del Lliure però també inspiradora per a nous projectes. Així mateix ho entén el director, Juan Carlos Martel, De fet, aquesta iniciativa, es defineix com a digital i viva del patrimoni del Teatre Lliure. La línia troncal del web són les 1.197 produccions. Però hi ha fins a 2.300 escenografies, 150 dramatúrgies o 40.000 fotografies. Un dels atractius de l’Arxiu és que la catalogació de les cares de les imatges s’ha fet amb l’ajut d’un programa d’intel·ligència artificial. De fet, hi ha oberta la possibilitat a què els antics artistes que participaven en aquelles produccions o espectadors completin els dubtes que falta per determinar.

L’Arxiu Lliure, finançat amb els ajuts del Departament de Cultura dins la línia de subvencions FEDER ha de ser l’oportunitat a reviure espectacles vistos anys enrere o de poder veure muntatges que se’n té referència però no s’ha pogut veure mai. A hores d’ara, s’ha digitalitzat tot el material disponible al Lliure i també s’està introduint les dades que hi ha dipositades al Museu de les Arts Escèniques (MAE). Sense anar més lluny, el fundador del Teatre Lliure, Fabià Puigserver va cedir tot el seu fons al Lliure que, en no poder-lo documentar i catalogar es va deixar en dipòsit al MAE. De fet, fa pocs anys va ser Quim Lecina el que entregaria tot els seus fons al MAE i que pròximament es podrà consultar a l’Arxiu Lliure, segons les des institucions. En realitat, el MAE és una entitat centenària i que fa un recull molt més ampli. Davant les 40.000 fotos del Lliure, el MAE en suma un milió, per exemple.

L’objectiu de divulgar i traspassar el patrimoni als nous creadors és compartit i s’espera que, en pocs temps, hi hagi una web que els vehiculi, tots els arxius patrimonials junts. La presentació de l’Arxiu Lliure coincideix amb la campanya , impulsada pels artistes, que el MAE de l’Institut del Teatre disposi d’un espai físic de 5.000 metres quadrats per a poder fer exposicions temporals i activitats adreçades a divulgar el ric patrimoni escènic català. Més de 500 persones ja han signat el manifest Per un Nou MAE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona