Més obert i més jove

D’una institució com l’Ateneu Barcelonès, que celebra els 150 anys de la fundació, se’n poden dir moltes, moltíssimes coses, des de com es va crear –al final de la Rambla, com cantaven Radio Futura– fins a quins prohoms de la cultura catalana en van ser, o en són, socis, passant pels valors patrimonials, l’actual conflicte entre la junta directiva i l’Escola d’Escriptura i els molts i variats projectes de futur. Potser el més destacat, pel que fa a les novetats, és l’obertura de cara a tot el públic, a tota la ciutadania, impulsada per l’actual direcció. D’alguna manera és una expansió que deixa enrere l’exclusivitat –que potser alguns socis trobaran a faltar--, com de club londinenc, que feia l’efecte de tenir i preservar.

En aquest sentit, una de les mesures és oferir un programa museístic en què, en horaris determinats i de manera gratuïta –la visita guiada fins ara costava 12 euros–, es permetrà accedir a 25 espais del Palau de Savassona, seu de l’entitat des del 1906 i situat al rovell de l’ou de la ciutat, al carrer de la Canuda. Dins del pla, també es poden contemplar una cinquantena d’obres d’art del seu fons, donades pels mateixos artistes o per socis. Aquestes visites inclouen cartel·les explicatives amb un codi QR que ofereix informació complementària en diversos formats.

De moment, per anar fent boca, els dies 5 i 6 de novembre seran jornades de portes obertes.

“Els actes de celebració s’allargaran durant el 2023”, va comentar en roda de premsa la vicepresidenta de l’Ateneu, Lluïsa Julià, “perquè la data exacta de la institució de l’Ateneu Barcelonès va ser el 13 d’abril del 1872, però l’abril passat estàvem en obres, així que ho celebrarem fins a l’abril vinent”.

També disposen d’un nou equip de restauració obert (amb reserva prèvia) a tot el públic. Fins ara només podien fer-ne ús els socis i per això han passat de 20 a 80 menús diaris. “Sopar al pati enjardinat és una experiència fantàstica, animo tothom a gaudir-ne”, va comentar Isona Passola, presidenta de l’Ateneu.

S’han fet una sèrie de reformes, amb un cost d’1,3 milions d’euros, com ara a l’accés principal, la millora de seguretat general i una nova recepció a peu de carrer que facilita demanar informació sobre com fer-se soci o com ser alumne de l’Escola d’Escriptura, un espai que fins ara era a la segona planta. També s’ha restaurat el ric sostre de l’emblemàtica biblioteca, que conté una de les col·leccions bibliogràfiques més valuoses del país. El fons està format per 250.000 documents, 1.800 títols de revistes, 20 incunables, 50 títols manuscrits i prop de 3.000 obres de llibre antic. El 40% del seu fons patrimonial no es pot trobar en altres biblioteques.

S’ha actualitzat tot el sistema de comunicació entre els socis, que ara poden accedir virtualment als actes de tota mena (se’n van fer 150 al llarg de l’any passat) i a les assemblees, on també serà possible votar a distància un cop es canviïn els estatuts de l’entitat. “Volem que l’Ateneu conservi tota la seva antigor, però que es projecti cap al futur”, va afirmar Lluïsa Julià.

L’actual junta directiva, amb mandat fins al 2025, té clar que cal incorporar la força de la joventut, aconseguir més socis menors de 25 anys, i això comença per incloure aquesta franja d’edat, en un 50% aproximadament, al davant de les diferents seccions: arts visuals, ciències i tecnologia, cinema, ecologia, economia, escacs, estudis polítics, jurídics i socials, feminismes, filosofia, història, llengua i literatura, música i teatre.

Alguna cosa està canviant, perquè dels més de 400 nous socis que es van fer el Sant Jordi passat (solen fer tres campanyes de captació de nous socis, per Sant Jordi, al setembre i per Nadal), 120 eren menors de 25 anys. Actualment hi ha uns 3.200 socis, amb una mitjana d’entre 45 i 55 anys.

La junta directiva actual és la més jove de la història de l’Ateneu i està formada per Isona Passola (presidenta), Lluïsa Julià (vicepresidenta primera), Ricard Faura (vicepresident en funcions i secretari), Pedro Santos (vicesecretari), Elisabet Cirici (conservadora), Daniel Faura (tresorer) i els vocals Rosa M. Malet, Jordi Jiménez, Paula Przybylowicz, Laura Feliu, Marià de Delàs i Carme Gual.

La junta directiva –que ha tingut conflictes interns i van dimitir fins a tres membres anteriors i també s’han donat de baixa alguns socis disconformes amb la seva política– ha dinamitzat les relacions amb altres entitats culturals del barri, la ciutat i de la resta de territoris, i hi realitza diversos programes d’actes de diferents disciplines i formats. Entre les principals entitats amb qui col·labora, hi ha l’IEC, el CCCB, l’AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Iemed (Institut Europeu de la Mediterrània), l’AELC, el PEN i l’ACEC, Diplocat, Esmuc, l’ICUB, la Càtedra Ferrater Mora...

Embruta la celebració el conflicte per discrepàncies econòmiques entre la junta directiva i l’Escola d’Escriptura –la segona amb més alumnes de tot el món–, però no se’n va parlar durant la presentació de les novetats. “Hem fet un pacte de silenci amb l’Escola d’Escriptura perquè estem negociant i és millor solucionar-ho entre nosaltres, com a afer intern que és”, va assegurar Isona Passola.