Falcones, contra l’esclavisme
Amb Esclava de la llibertat (Rosa dels Vents), el novel·lista Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959) penetra en un tema tabú a la nostra literatura, l’esclavisme del segle XIX, que encara té connotacions en el present a través del racisme i la xenofòbia. En roda de premsa a l’Hotel Casa Fuster dels Jardinets de Passeig de Gràcia, l’escriptor ens va explicar que té molta confiança en la novel·la per les bones sensacions que ha tingut –tot i les condicions adverses de l’espasa de Dàmocles de la metàstasi–: “Tinc molta confiança tot i la duresa que exposo amb veracitat. Es tracta d’éssers humans explotats fins a la mort, una realitat històrica que arrosseguem fins a l’actualitat.”
En la seva línia que barreja un estil de fulletó amb domini de la documentació, Falcones va expressar que el seu objectiu és que “els lectors es diverteixin i s’entretinguin amb temes que ens preocupen a tots”. Protagonitzada per dues dones, Esclava de la llibertat està dibuixada en dos espais temporals i des de dos llocs allunyats, les seves respectives vicissituds van teixint un doble relat amb el qual l’autor barceloní descriu la batalla històrica contra l’esclavisme i la lluita actual contra el racisme a Espanya hereu –com diu l’autor– del passat colonial.
La novel·la arrenca amb l’arribada a Cuba d’un vaixell amb més de set-centes dones i nenes, segrestades a la seva Àfrica natal, per treballar-hi com a esclaves als camps de canya de sucre. La Kaweka, protagonista de la novel·la, és una d’aquelles nenes que viurà en primera persona l’horror de l’esclavitud a la hisenda del cruel marquès de Santadoma. Té la força per liderar els companys en la lluita per la llibertat, des d’una perspectiva comuna, arriscant la vida per la llibertat de tothom. A l’altra banda de l’Atlàntic, i més d’un segle després, la Lita és una jove mulata, filla de la Concepción, que s’ha passat la vida servint a la casa dels marquesos de Santadoma, al barri de Salamanca de Madrid. Tot i tenir estudis i ambició professional, la precarietat laboral l’empeny a recórrer als marquesos per aconseguir una oportunitat a la banca propietat del marquès. Però a mesura que se submergeix en les finances de l’empresa i en el passat d’aquesta riquíssima família, descobreix els orígens de la fortuna dels negrers, cosa que li fa emprendre una batalla legal per la justícia.
