Cultura

Roger Berruezo

actor del musical "Pretty woman"

“Gere riu amb els ulls; ara la cançó diu què pensa”

M’encantaria fer musicals de creació. La Barni va fer una versió meravellosa de ‘La filla del mar’

D’aquí a poques setmanes estrenarà al costat de Cristina Llorente el musical Pretty woman , en castellà, una producció americana que comença a l’Apolo de Barcelona (aspira a estar-s’hi, com a mínim sis mesos) i que farà temporada a partir del juny a Madrid. Amb sis músics en directe i 22 actors a escena la peça completa el record del film protagonitzat per Julia Roberts i Richard Gere.

Parlem de ‘Pretty woman’, és un film que tothom té al cap. El teatre permet explorar més?
Sí, s’explica millor i creixen alguns personatges episòdics de la pel·lícula, com l’amiga de Vivian Ward. Hi continua havent els moments crucials de la pel·lícula, com quan van a l’òpera i ella juga amb els binocles, o van a comprar joies... L’obra de teatre és com si compressis l’edició especial d’un DVD amb escenes filmades que no hi apareixen.
I els caràcters dels personatges deuen ser més complexos, no? Com és el teu Edward?
A la pel·lícula, veig molt el Richard Gere que parla molt amb els ulls, riu amb els ulls. Les cançons, ara, ajuden a explicar aquelles mirades, tot allò que estava pensant. L’Edward és un home de negocis que només viu per a la feina: se’n va d’una festa per preparar bé un dossier per a una reunió que tindrà al cap de sis dies. El que passa amb la Vivian és molt inesperat. Per circumstàncies de la vida acaba al bulevard sense cotxe i es troba amb ella que el porta a l’hotel. Quan arriben ell canta un tema en què es pregunta “què està passant?”. Ell es deixa contagiar per l’energia i la innocència d’ella. Hi ha un moment en què parla de la relació del seu pare i de la mare, que només se cita al film molt per sobre.
Aquesta informació és una aportació de la dramatúrgia, que completa la vistositat de la pel·lícula.
Amb el que explica ara de com l’envien a l’internat pots entendre perquè té aquest comportament i així veure com evoluciona l’arc del personatge, que acaba descalç llegint poemes i puja al pis d’ella des de les escales d’incendis, quan ell té pànic a les alçades. Ell sempre vol el millor, viu en un àtic de l’hotel perquè és el millor. No vol apropar-se a la barana. També vol la millor llotja de l’òpera.
Quina relació podrien tenir els dos personatges de ‘Company’ i el de ‘Prettty woman’. Tots dos viuen en un àtic amb una superterrassa...
Sí, i el personatge de Company també té dificultats amb el compromís.
Pel que fa al format, ‘Company’ és molt més introspectiu, no?
Sí, hi ha moltíssima coreografia a Pretty woman. Per exemple, el número dels assistents d’hotels que ballen mentre el director de l’hotel ensenya a menjar cargols a Vivian.
Aquest és un musical que té de tot, pensat per a crear afició. El gènere crea nous espectadors? També hi ha els amants de musicals que repeteixen una mateixa producció diverses vegades...
És cert que conviuen aquests dos perfils de públic: els que venen a una prèvia i després tornen, quan els actors ja estan més integrats al personatge, i també els que venen mig obligats i et diuen “no m’ho esperava”. Em va passar quan feia Ghost a Madrid. alguns em deien “he vingut per ella però m’he emocionat i estic al·lucinat amb els personatges”. Aquí passarà el mateix. A Company, van venir uns amics dels meus pares, entre ells una persona molt seriosa amb qui no havíem intercanviat mai cap paraula i et confessa que s’ha emocionat. Se’t posa la pell de gallina. “Gràcies per dir-m’ho”, no t’ho esperes.
Barcelona està recuperant la capitalitat del musical? L’any passat hi va haver molts títols i aquest any es manté la tendència, en part.
A més de Pretty woman, també hi haurà Ghost dos mesos i Grease... Està tornant el musical a Barcelona? No ho sé, això espero.
Ahir Marta Buchaca comentava a Twitter que els musicals de fa 30 anys que es van veure a la gala ‘Catalunya aixeca el teló’ eren produccions pròpies, i ara són franquícies...
Cal reconèixer els que hi volen apostar encara. Cop de rock va funcionar molt bé, però ja no va anar tan bé Scaramouche... La Barni Teatre va fer una La filla del mar meravellosa. M’encantaria fer musicals de creació i a Barcelona.
‘Pretty woman’ s’estrena a Barcelona i farà temporada a Madrid el setembre vinent.
Sí, és una sorpresa. Jo estic encantat, perquè podran venir amb molta més facilitats els meus pares. També vindrà algun autocar de Cassà de la Selva i repetiran els fans de musicals que ja em segueixen.
Potser el problema és que Dagoll Dagom no ha sabut trobar un relleu.
Costa de dir. Ara presentaran un espectacle amb Andreu Gallén, que tindrà un format similar a Maremar,pel que m’han dit. També es parla de fer una nova producció de Mar i Cel per al 2024...
Per cert, el van convidar per sortir a la gala ‘Catalunya aixeca el teló’, dilluns al Liceu?
Em van trucar abans de l’estiu. Hi anàvem a cantar un tema del musical Què?, però quan van veure que hi havia massa contingut van retallar alguns temes, entre els quals el que hi sortia. Crec que he fet prou musicals per ser-hi. De Mar i Cel hi havia totes les Blanques i haguéssim pogut ser tots els Saïds. És evident que el repte era que hi fos Carlos Gramaje...
Quan va venir Stage, a Barcelona, amb ‘Mamma mia’ (2007) es va insinuar que millorarien els sous del repartiment. És important per garantir una certa professionalització. Ha millorat, realment?
És cert que hi ha més convenis que hi ha més protecció cap a nosaltres. De sou, depèn molt del que facis. És cert que un protagonista a la Gran Via de Madrid, fa uns quants anys, cobrava més que ara. Ara David Bustamante fent Ghost, segur que té un catxet més alt que el meu. També és cert que jo mateix he millorat després de Ghost, de Company i de fer alguna televisió. Ara, és un tema important més, ara que els meus pares necessiten ajuda. Ara, mai m’he mogut pel sou. Va aparéixer Pretty woman, quan jo tenia intenció de desaparèixer una mica i m’ho posen amb tant bones condicions i fent duet amb la Cristina (que ja havíem fet Ghost abans de pandèmia, la primera temporada). Pretty woman pot ser un títol molt fàcil de vendre però cal valorar molt com és la producció i quin repartiment té. Quan em van dir que ella era la protagonista va ser decisiu per donar el meu sí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.