Cultura

Bèsties Converses: aquella rara energia al Soundclub

El guitarrista Jordi Gispert s’alia amb el poeta Joan Josep Camacho Grau i els músics Txabi Linares, Sisu Garcia i Lluís Costa per gravar en dos dies els deu temes del seu primer i explosiu disc

Jordi Gispert Saget, actual responsable de la Llibreria 22 de Girona, va sorprendre fa un parell d’anys publicant un disc de música instrumental, Saturday, amb el nom 0153 Project. Aquell era un disc que va gravar pràcticament sol amb la seva guitarra i alguns efectes, a l’estudi Soundclub de Salt. L’any passat, hi va tornar un parell de dies, però ho va fer acompanyat per alguns amics. “Vaig proposar al Txabi Linares [Exceso, Erio, Parellop] que anéssim amb bateria i guitarra a l’estudi d’en Lluís Costa, sense preparar res i a veure què sortia, convidant altra gent”, explica Gispert. L’equip es va completar finalment amb el baixista Sisu Garcia, provinent de La Time Machine i Cru! –que, com Gispert i Linares, també hi ha tocat teclats– i el poeta Joan Josep Camacho Grau, membre del projecte drim_maxín, que hi va aportar la veu i els poemes reconvertits en cançons sense tornada, en aquestes intenses sessions de gravació. De fet, durant aquells dos dies de catarsi col·lectiva a l’estudi de Lluís Costa –que, abduït per l’ambient, hi va acabar tocant també la guitarra i el baix–, els músics hi van donar forma a 18 temes, sovint gravats a la primera, dels quals finalment n’han quedat 10 en el primer disc de Bèsties Converses, ja que així ha quedat batejat el nou projecte, amb perspectives de continuïtat. El disc , coproduït per Costa i Gispert, es pot escoltar a les plataformes i també se n’ha fet una edició limitada en CD.

“És difícil definir el que hem fet. És molt punk? Més postpunk?”, es planteja Jordi Gispert. “A mi de seguida em va fer pensar en grups com ara Tortoise i Mogwai”, afegeix Camacho Grau. “És un projecte ambiciós, però a nivell personal. El més important és que no has de donar explicacions a ningú pel que fas. Estèticament i musicalment venim d’on venim”, conclou Gispert sobre la gran llibertat creativa que hi ha al darrere de peces com ara la inicial Cops amb la cua (“Una declaració d’intencions sonora”), La serp, Sarcoma, Dimensions desconegudes o la final La creu dels camins, “un blues gravat amb ressonador que és com un bonus track”. El següent pas seria portar aquests temes al directe, però són conscients que no serà fàcil reproduir l’estranya energia d’aquells dos dies al Soundclub.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.