Art

la crònica

La Venus eclèctica

És una figura transparent, que com es veu a la fotografia, converteix els visitants en protagonistes, una escultura hieràtica amb la qual el seu autor, Josep Bamala Borruel, assegura que intenta apropiar-se “de l’esperit dels que van crear les Venus esteatopígies, dels que van tallar la imatgeria romànica amb la seva policromia”, posant-se al servei “dels que van aixecar tòtems, ídols africans per demanar agrair i honrar”. “Construeixo un eix axial que uneix la terra amb el cel per crear un espai on viure i habitar.”

Clavada al centre del claustre del centre cultural La Mercè de Girona i batejada com a Alegria, l’obra de Bamala és un exercici d’introspecció que el transporta als dies de la infància quan, com a fill d’una família migrant arribada d’Alcolea de Cinca (Osca), va viure un procés de desarrelament que va definir un caràcter reservat i creatiu que el va portar a l’experimentació més profunda des que a l’Escola Industrial de Sabadell va aprendre les primeres mocions escultòriques i sobretot l’ànima invisible dels materials. Avui, que ha construït Alegria, amb guix, ferro, plàstic resina, fusta, acer, prenyant-la amb missatges invisibles que van des la prehistòria fins al surrealisme, passant per les talles egípcies o l’alè de Miró.

Si a L’ heroi de les mil cares Joseph Campbell, va escriure: “L’heroi sol passar a través de cicles o aventures similars en totes les cultures, resumit en la tríada: separació - iniciació - retorn”, Bamala remarca que des de la seva primera escultura intenta copsar un moment germinal, l’epifania que per a un nen com ell li va suposar que l’àvia, Maria, li demanés que l’ajudés a aixecar “la cistella carregada d’hortalisses de terra cap al seu cap”. Una imatge potent i colpidora que ha marcat l’acció creativa, i més quan després dels freqüents viatges al nord d’Africa i la relació amb els nous costums, maneres de pensar i relacions importades pels primers immigrants a casa nostra –va ser un dels fundadors del Gramc, entitat pionera dedicada a l’acollida i l’alfabetització dels nouvinguts– ha sabut estar per sobre de les aparences i transformar les figures de fang o pedra en una proposta panteista.

La Venus de Bamala arriba carregada de simbologia i eclecticisme. L’exagerat volum de les natges, herència de l’art africà, remarca la fertilitat d’una proposta de cos minimalista, pits surrealistes hereus de Torres Monsó –els motllos són dos embuts–, mà mironiana i cap tocat d’un cert arcaisme. Bamala és fidel a la norma que l’acompanya: “L’escultura és un valor cultural, un factor indispensable per a la vida social de la comunitat.” La Venus de La Mercè convida a desxifrar l’enigma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona