Estripar el teló

Els equipaments escènics que han rebut l’aportació el 2021 (i que esperen rebre més partides del 2022) celebren l’arribada d’uns recursos estatals que feia anys que s’havien afluixat, però adverteixen que necessiten garantir que l’aportació es consolidi (“puc comptar amb el mig milió d’activitats per al 2023, que és el que estic programant, ara?”, es pregunta Àngels Margarit del Mercat de les Flors). L’Estat s’havia compromès a cobrir el 33% del pressupost del Mercat. A hores d’ara, es pot calcular en prop de nou milions d’euros el que ha deixat de pagar des del 2008. Sense garanties, hi ha el risc d’acabar estripant el teló.

Les memòries de l’Inaem (Instituto Nacional de Artes Escénicas y Música) presenta unes xifres desglossades per comunitats autònomes. Les més beneficiades tant en música, lírica i dansa com en teatre i circ, són les comunitats de Madrid i Barcelona, que acaparen el 60% dels recursos totals. Però el cost de l’Inaem va molt més enllà d’aquestes aportacions a consorcis, gires i festivals. El 58% del pressupost es queda a la capital de l’Estat espanyol, on hi ha les seus estatals.

L’única disciplina que manté un cert equilibri entre la capital catalana i la de l’Estat espanyol és l’òpera. El Teatre Liceu i el Real reben una aportació significativament similar. I és que el Real rep moltes més aportacions privades (perquè és la capital d’un estat) de les grans multinacionals que hi tenen la seva seu fiscal. Els increments de patrocinis al Real superen l’aportació estatal des del 2013 (des del 2015 supera els 10 milions de patrocini, amb el rècord de 14 milions el 2017). Al Liceu, els patrocinis mai han superat els 8 milions (el sostre ha estat 7,8 milions la temporada 2017/18).

Si els equipaments de Madrid pràcticament es cobreixen amb les aportacions estatals, les institucions catalanes escèniques disposen d’aportacions de la Generalitat i, sobretot, de l’Ajuntament, que ha fet de pal de paller durant els anys de majors retallades públiques. La Generalitat va assumir, això sí, la reducció d’aportació de l’Estat al Liceu mantenint-hi una aportació que no baixava del 8 milions d’euros. El departament de Cultura també és l’única administració (com el Teatre del Canal, la comunitat de Madrid, i el Teatre Espanyol, l’Ajuntament de Madrid) que assumeix econòmicament la programació del TNC, des de la seva fundació.

Una dada que es comprova en la majoria d’equipaments de les dues capitals culturals és que, tot i que els darrers anys hagin pujat sensiblement les aportacions públiques (sovint, gràcies a les millores estatals), es continua per sota del llindar d’abans de la pandèmia. El cas del Mercat de les Flors és significatiu. Tot i que aquest 2021 s’hagi doblat de 500.000 a 1 milió d’euros per part de l’administració central, encara està per sota del pagament que va fer del 2007 al 2010.