Art

Suñol, de viatge

La fundació vol fer volar lluny les exposicions més enllà de la seva seu; enguany, el Zush d’Eivissa

La Fundació Suñol compleix enguany el vintè aniversari amb un ferm propòsit: donar màxima visibilitat al seu conjunt de 1.300 obres, reunides per Josep Suñol al llarg de mig segle, més enllà de la seu del carrer de Mejía Lequerica. “Volem transcendir les nostres parets”, remarca el president del patronat, Rodrigo Navia-Osorio Vijande, tot anunciant projectes que viatjaran a Catalunya, a Espanya i “a tot el món.”

En la programació d’aquest any tan especial conviuen diverses mostres que ja indiquen cap a on vol anar la fundació dos anys després de la mort de Suñol. Dos anys després també de la irrupció de la pandèmia, durant la qual l’activitat ha estat molt parada, i un any després de la sortida del director històric de la institució, Sergi Aguilar. Els continguts estaran a cura a partir d’ara d’un equip de quatre persones: Jaume Brunet, David Martrat, Myriam González i Xavier de Luca.

Aquest darrer és justament un dels comissaris (els altres dos són Enrique Juncosa i Elena Ruiz) d’una de les exposicions més atractives del curs, sobre el període eivissenc de Zush (hi va residir entre el 1968 i el 1983), un dels artistes troncals de la col·lecció Suñol. Amb aquest ànim d’exportar-la a fora, Zush a Eivissa (de juny a novembre) es presentarà al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. L’any que ve també es veurà a Barcelona.

Amb el Museo de Arte Abstracto Español, a Conca, de la Fundació Juan March, creat el 1966 i actualment en reformes, s’ha treballat un altre projecte, comissariat per Glòria Picazo, que s’inaugurarà al setembre, aquest sí a la seu de la Fundació Suñol. Serà un joc de diàlegs entre els dos promotors d’aquestes col·leccions (la de Conca, Fernando Zóbel, mort el 1984) i alhora entre les seves obres i sis artistes actuals.

Els reptes digitals

Des del principi la Fundació Suñol ha combinat accions al voltant del seu fons amb d’altres de suport a la creació contemporània. Aquesta segona ànima, que va viure un moment dolç a l’extingit espai del Nivell Zero, també té presència en la nova etapa. De fet la temporada s’obrirà el 22 d’abril amb In»tra. La pràctica artística com a model d’experiència, una col·lectiva sobre els reptes digitals en l’art gestada pel grup Imarte de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i comissariada per Pilar Bonet.

I, al maig, es traduirà en format expositiu, de nou coral i compromesa amb l’art viu, la ruta virtual autoguiada Va començar amb l’aigua, que va dissenyar Alexia Medici per deu llocs carregats de memòria històrica dels districtes de Sants-Montjuïc i les Corts.

Altre cop lluny del local de Mejía Lequerica, la Suñol ha començat a fer voltar per tot el territori català l’exposició Signes i escriptures, amb 40 obres dels seus fons, amb l’empar del programa d’exposicions itinerants de la Generalitat. Divendres passat va iniciar la gira a Vilanova i la Geltrú i després es veurà a Caldes d’Estrac, a Vilafranca del Penedès i, ja el 2023, a Martorell i a Santa Perpètua de Mogoda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda