Faules modernes

Històricament, el món dels animals antropomorfs s’havia adreçat, en l’univers del còmic, l’animació i els contes, al públic infantil. El fet de donar caràcter adult a personatges amb cos humà i rostre animal no havia estat prou explotat fins que el guionista Juan Díaz Canales (Madrid, 1972) i el dibuixant Juanjo Guarnido (Granada, 1967) van crear fa 21 anys Blacksad, un còmic en clau de sèrie negra. “Només l’underground havia fet aquest tractament d’éssers antropomòrfics amb visió adulta”, ens recorda Díaz Canales. I com a exemple en tenim un d’emblemàtic: el gat Fritz, de Robert Crumb.

A Blacksad, el protagonista, un felí amb tarannà de Sam Spade, no té res a veure amb les caracteritzacions de Mickey Mouse i Goofy com a detectius privats, tot i que la petjada visual de Walt Disney hi és ben present.

Després de la seva presentació a França, Norma Editorial publica a l’Estat espanyol el setè àlbum de la sèrie: Todo cae, en què els autors fan un paral·lelisme entre una obra de Shakespeare que es representa en un parc a l’inici del còmic i el que passa a la historieta. Com és habitual en l’obra del geni de Stratford-upon-Avon, hi ha passions, amors, traïcions, revenges i morts tràgiques. El mateix que a Todo cae, que és el setè de la sèrie i la primera part d’una aventura que es publicarà en dues trameses.

L’investigador privat John Blacksad rep l’encàrrec de protegir un líder sindical del metro a qui amenacen les forces corruptes, polítiques i empresarials, que volen controlar els desplaçaments per la ciutat. En els seus treballs, Díaz Canales i Guarnido combinen diferents nivells de lectura. Sota una estructura de relat policial podem trobar retalls socials, d’homenatge al còmic i a la cultura pop que han viscut els autors. Aquesta multidimensionalitat de l’obra és potser el que fa que Blacksad hagi estat premiada als principals festivals del món com Angulema o Barcelona o hagi rebut als Estats Units dos Eisner, que utilitzant el tòpic són els Oscar del còmic. Blacksad va ser un gran èxit internacional des del primer volum. Les raons de l’èxit potser es basen en el que he mencionat de combinació harmònica de conceptes diferents. Disney, Warner, Tex Avery, Dashiell Hammet i fins i tot l’humor dels germans Marx. Ells mateixos no s’ho expliquen, només argumenten que des del primer moment van fer plenament el que volien i els agradava, lliurement. I aquesta podria ser la connexió amb el públic.

Tot i que el protagonista és un felí, espècie que es considera àgil, contundent i independent, com ho és l’investigador, Díaz Canales i Guarnido no sempre creen animals amb els atributs caracterològics que els humans els donen. Si bé hi ha obvietats, com ara que en aquest àlbum els talps siguin els que foraden el túnel o que els rèptils siguin gent dels baixos fons, en altres ocasions han trencat el tòpic, com quan fan d’un cavall un personatge pèrfid. “Nosaltres establim diverses categories. Si volem un personatge gran i imponent, ens ve al cap un elefant, un goril·la o un hipopòtam, però també utilitzem simbolismes com quan vam triar l’àguila de cap blanc per representar el president dels Estats Units”, diu Díaz Canales.

Tot i ser un títol espanyol, a França, que és on es produeix la sèrie, consideren l’obra i els autors molt seus –de fet, Guarnido viu des de fa anys a París–. Aquesta consideració és general en relació amb molts autors catalans i espanyols que són contractats directament per les editorials franceses, que tenen un mercat més gran que els permet pagar molt millor els autors, i és aleshores que les empreses de l’Estat compren a França a un preu inferior del que els hauria costat produir el còmic.