Cultura

Jackson Browne

CANTAUTOR CALIFORNIÀ

“Compondre una cançó és fer-se preguntes per continuar endavant”

Llegenda del folk-rock americà, Jackson Browne presenta el seu darrer àlbum, Downhill from everywhere, un disc que persisteix en l’estil elegant, reflexiu i sensible del cantautor californià. Browne manté el seu compromís polític i ecològic, el mateix que el va dur a ser considerat una de les veus genuïnes de la contracultura dels setanta. Parlem del disc, de l’ofici i el misteri de teixir cançons. Abans, però, de tancar l’entrevista, Jackson Browne ens diu “fins aviat” amb un català excel·lent, après en nits d’estiu pels carrers de Gràcia, on té un apartament. Un català que sona perfecte en l’última cançó del disc, titulada A song for Barcelona, un homenatge a la ciutat que l’acull quan surt del brogit dels EUA.

‘Downhill from everywhere’ és el seu primer disc en sis anys. Malgrat haver-lo gravat abans de la pandèmia, el disc traspua un sentiment profètic.
Pot semblar profètic, sí, però, en realitat, el disc parla de qüestions que són part de la nostra vida, estiguem en pandèmia o no; com, per exemple, la necessitat d’inclusió i d’integració, de contacte humà i també, evidentment, l’interrogant de la nostra pròpia mortalitat. Pot semblar profètic, sí, però les cançons parlen de realitats que ja estaven passant fa molt de temps i que la pandèmia només ha accentuat.
Com la urgència del canvi climàtic? La portada del disc i la cançó que dona nom a l’àlbum aborden aquesta temàtica de bon començament.
Sí, és cert, no tenim gaire temps. Quan parlem de l’emergència ecològica i del canvi climàtic, sempre fem la metàfora de trobar-nos al caire del penya-segat. D’aquesta impressió, però, també sorgeix la urgència del disc. De fet, la cançó Downhill from everywhere pretén una narrativa molt concisa, com un fil lineal que intenta crear sentit amb imatges associades i contrastades d’escenes de la vida moderna; imatges, en aparença, diferents però que tenen alguna cosa en comú. La cançó ressalta la idea d’anar de mal en pitjor en tots els àmbits, a la presó, a les places, a les fàbriques, a l’hospital i un llarg etcètera.
Com ha estat la gravació del disc? En una entrevista va dir que una gran part del procés creatiu sorgeix a l’estudi de gravació. Sempre ho ha sentit així?
Això fa temps que ho sé, d’ençà del meu disc The Pretender (1977). Aquesta cançó la vaig escriure abans d’entrar a l’estudi, tot i que un cop vaig ser-hi a dins per gravar-la, vaig haver de canviar-la força. Va ser aleshores quan vaig entendre que no calia acabar completament una cançó abans d’entrar a l’estudi per gravar-la.
I ara treballa d’aquesta manera?
Sí. Ara, començo a gravar sense que la cançó estigui acabada. Si la música surt molt bé, durant el dia començo ja a gravar amb la banda. I a la nit, quan soc a casa, escric la lletra, perquè ja hauré descobert allò que l’estructura de la cançó em demana. A vegades, però, he de descartar alguna estrofa perquè no la puc incloure en alguna part de la cançó.
No podem controlar-ho tot, oi? De fet, vostè ha dit que compondre té quelcom de misteriós.
Sí, la vida té misteri, i compondre una cançó és fer-se preguntes a un mateix per respondre-les i per poder progressar i continuar endavant. Abans, quan escoltava una versió que m’agradava, la volia gravar de seguida, exactament igual com l’havia escoltada, perquè sabia que després, no tornaria a sonar igual. Era reticent. Però he après que està bé gravar un cop i un altre, perquè si vols aconseguir allò que vols, has d’estar disposat a permetre’t que alguna cosa passi.
A la cançó ‘A little soon to say’ és evident aquesta dinàmica de fer-se preguntes per progressar.
Sí, és cert. És una cançó que va sortir molt més ràpida que les altres. És una fotografia d’una actuació meva a l’estat de Vermont, als EUA, envoltat de joves i gent gran. Va ser un plaer cantar allà i volia que, si un dia tocava de nou per a ells, es poguessin reconèixer a la cançó. De fet, això és un dels misteris de la música: tot i que un autor dona detalls de la seva vida en una cançó, qui l’escolta l’omple de la seva pròpia vida.
Com li agradaria que el públic s’apropés a les cançons de ‘Downhill from everywhere’?
Amb la mateixa honestedat amb la qual jo presento les cançons, i que valorin i considerin les preguntes que plantejo. De fet, penso que quan escoltes una cançó, a vegades tu pots reconèixer, malgrat sigui un instant, la pròpia veritat en les paraules de l’altre. A mi em passa amb una gran cançó de Warren Zevon, The indifference of heaven, quan ell canta “una pluja suau cau sobre meu i tota la vida s’aplega en l’oceà. Esguardem l’eternitat sota la gran indiferència del cel”. És una veritat preciosa.
El dolor tan a prop de l’amor.
Sí, és universal, et fa reviure la pèrdua que alguna vegada podries haver experimentat tu mateix. Warren Zevon explica una història tan personal com poderosa.
Una de les cançons de ‘Downhill from everywhere’ és realment emotiva: ‘A human touch’. Sembla escrita pels nostres dies, ara que gairebé no ens podem tocar.
Sí, però aquesta cançó parla de la pandèmia de la sida, quan encara no se sabia com et podies contagiar del virus. Aleshores, malgrat tot, hi va haver metges i infermeres que van arriscar-se traient-se l’uniforme de protecció per tractar els pacients de manera humana i afectuosa. Fins i tot, van permetre que els familiars entressin dins l’hospital per celebrar el fet d’estar junts. La pandèmia actual ens està demostrant com d’important és el contacte humà.
El disc conclou amb una cançó d’ homenatge a Barcelona i el seu català sona perfecte a la cançó. Té previst tornar a Barcelona al seu pis de Gràcia?
Sí, m’agradaria. Estic atent a la situació de la pandèmia i llegeixo les notícies. M’agrada Espanya i sempre se m’acull molt bé aquí. Com més temps passo a Barcelona, més música nova descobreixo. En gaudeixo molt. De fet, mentre acabava la meva cançó A song for Barcelona, escoltava la banda de percussió Coetus, creada a Barcelona ciutat per Aleix Tobias, on ha tocat el meu amic Raúl Rodríguez. M’agrada la música de la qual no entenc la lletra. No entenc el flamenc i no entenc la música africana, però, per alguna raó, comprenc el que volen explicar .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.