Robert Fàbregas teixeix un somni literari entre els telers i les constel·lacions

Robert Fàbregas i Ripoll (Salt,1978) té dues constants que es repeteixen als seus llibres: l’admiració per la natura i la voluntat per desaccelerar aquesta vida frenètica que, com l’aigua, sembla escolar-se entre els dits de les mans. També és dels que creuen que els humans som el que som perquè un bon dia ens vam aixecar a dues potes per contemplar el cel. “Quan vam començar a mirar amunt i a fer-nos preguntes és quan va néixer la filosofia.” I per això es pregunta: “Per què hi hem renunciat?” A això i a tantes altres coses, com ara a intentar fer realitat els nostres somnis. Massa renúncies.

I és dins d’aquesta persistent reivindicació de complir projectes de vida i de contemplar allò que ens supera –“ens hem separat de la natura, d’allò que ens és propi”, insisteix quan hi converses– que Fàbregas ha escrit el seu cinquè llibre, El somni de l’astrònom ( Edicions del Reremús , 2021), una novel·la teixida amb un fil precís que lliga telers i constel·lacions i amb la qual acaba brodant un relat que narra una història d’amor i amistat entre dos homes que es van conèixer a la Florència de postguerra al segle XX, en un temps en què la ciutat renaixentista i del pensament treballava per ressorgir d’entre les cendres.

La increïble i sorprenent història de Guido Fritz Stella, un home incomprès que amaga un secret extraordinari, porta els lectors als turons florentins d’Arcetri, on els dos protagonistes establiran un lligam per sempre més etern; tant com ho és el cel estrellat que observen entre la foscor, més enllà de la contaminació lumínica de la ciutat. Als mateixos paratges on hi ha el famós observatori i que evoquen Galileo Galilei, l’astrònom, matemàtic i filòsof que va posar la primera fita en la ciència moderna. Allà va morir, sota càstig papal, complint el seu somni d’estudiar l’univers que ens envolta.

Per l’autor, per sobre de tot aquest és un llibre de passions: “Passió per l’univers, pels somnis impossibles, la ciutat de Florència i l’amor en tots els seus àmbits.” La primera guspira d’inspiració li va venir llegint el Mr. Gwin d’Alessandro Baricco –“un ha de triar la bombeta més adequada per il·luminar”–, que va desenvolupar llegint tractats de constel·lacions i desembarcant de rebot a Florència. I és clar, sobretot, pausant l’escriptura tot mirant enlaire, en la foscor de la nit, per contemplar la immensitat del cel estrellat i lamentar-se que “perquè hi ha tanta llum hem deixat de veure”.

La presentació del llibre, que serà a càrrec de l’escriptora María Belmonte, tindrà lloc divendres a El Canal de Salt (19 h).