Altres

Els 35 inèdits de Centelles, a Vila-seca

La Fundació Vila Casas també exposa l’obra de Ricard Duran i Maria Alzamora, a Torroella

“Quina crueltat és la guerra!... Quins quadres per la carretera! Se’m fa un nus a la gola. El meu esperit de fotoperiodista ha desaparegut i no em veig amb cor de baixar del camió i fer fotos”, va deixar dit Agustí Centelles, el febrer de 1939. Per sort nostra, aquell republicà sí que va acabar fent el cop fort i, armat amb una Leica que li va costar 900 pessetes, va captar imatges que han esdevingut testimoni etern des de la primera fila d’aquella guerra.

Un míting polític a Montserrat, el comiat d’una parella en què ell se’n va al front, la mirada d’un soldat a la trinxera o uns nens jugant a afusellar. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 és l’exposició que reuneix per primera vegada les 110 còpies positivades pel mateix Agustí Centelles, més les 35 còpies digitals que ha positivitat el seu fill Sergi a partir dels negatius del seu pare. Són 145 instantànies que la Fundació Vila Casas , sota el comissariat de Daniel Giralt-Miracle, exposa al castell de Vila-seca (Tarragonès) fins al 19 de setembre.

Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, destaca que les fotografies inèdites tenen “un valor incalculable” i permeten contextualitzar molt millor la vida i l’obra de Centelles. “És el relat de l’horror, tamisat per la mirada poètica del fotoperiodista, una mirada que copsa a l’instant el moment precís”, declara.

Rescat de l’oblit

La Fundació Vila Casa exposa al museu de fotografia contemporània Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) una mostra centrada a rescatar de l’oblit el fotògraf Ricard Duran (1916-1986). Mirada, llum i equilibri recull 75 fotografies d’aquest artista amateur que mostren una “dicotomia” entre l’aspecte més documental i el més artístic de Duran, com remarca el seu comissari, Eduard Betran. Entre altres, es recupera algunes de les fotografies de la Barcelona “més fosca” després de la Guerra Civil, que es contraposen amb “la lluminositat” que desprenien les tropes americanes durant la seva estada a la ciutat comtal. També al Palau Solterra la fotògrafa empordanesa Maria Alzamora (Ordis, 1992) intenta explicar el moviment dels cossos captant com es mouen nou ballarins, a El gest mínim. Les dues exposicions estaran obertes fins al 2 de maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Mor Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona