Llibres

Més enllà dels ideals

Arcàdia publica ‘Coneixement posthumà’, assaig de Rosi Braidotti en què reflexiona i ens fa còmplices de cap on va la civilització

“El posthumà no és tant una visió distòpica del futur com una característica del nostre context”

Enmig del desgavell en què s’ha convertit la cultura feminista, segrestada pel políticament correcte i tota mena de tòpics victimistes, l’aparició de llibres de reflexió sobre aquest fenomen esdevenen una alenada d’aire fresc en unes cambres amb pudor a resclosit. Aquest és el cas del pensament de la italoaustraliana Rosi Braidotti (Latisana, 1954).

Després d’haver-la escoltat en diferents ocasions, les seves paraules són com les dels poetes: passió i sentit. Pot parlar de la catàstrofe del canvi climàtic o dels efectes del coronavirus sempre integrant dades amb la vida quotidiana, lluny de la torre d’ivori. Un bon exemple, que ens pot servir per introduir-nos a la seva obra, és Coneixement posthumà, que ha aparegut a l’excel·lent editorial Arcàdia, en traducció de l’anglès d’Anna Llisterri. El terme posthumà serveix a la pensadora per oferir-nos un còctel sucós i ben gestionat de conceptes que passen per diferents disciplines de les ciències socials i de la filosofia. Braidotti contextualitza per no perdre’s pels boscos de la teoria i desemboca en un jardí colorista. De fet, tal com sintetitza l’editorial, posthumà és un terme que descriu, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l’humanisme clàssic i de l’antropocentrisme. Rosi Braidotti l’adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats: “La consciència del que estem deixant de ser i del que estem en procés d’esdevenir és el punt de partida per comprendre un nou subjecte posthumà, un «nosaltres» lligat a la Terra, tecnològicament mediat i participat per agents humans i no humans.”

Braidotti ens convida a participar en el debat, a no ser aliens a les teories que exposa a partir d’unes experiències que viuen de l’observació i del contacte amb la societat. En la introducció del volum matisa: “Quan dic posthumana em refereixo tant a un marcador històric de la nostra condició com a una figuració teòrica. El posthumà no és tant una visió distòpica del futur com una característica que defineix el nostre context històric. He definit la condició posthumana com la convergència del posthumanisme, d’una banda, i del postantropocentrisme, de l’altra, dins d’una economia de capitalisme avançat. El primer se centra en la crítica de l’ideal humanista de l’«home» com a presumpta mesura universal de totes les coses, mentre que el segon critica la jerarquia de les espècies i l’excepcionalisme antropocèntric. Tot i que se superposen i tendeixen a utilitzar-se de manera intercanviable en debats de caràcter general, són esdeveniments força diferents i separats, tant pel que fa a la genealogia intel·lectual com a les manifestacions socials.”

Braidotti no es perd en disquisicions, sinó que va al gra i dota el lector de les eines bàsiques per no davallar. És intel·ligent i es fa escoltar amb un discurs diàfan i accessible i que afecta tant les ecologies socials i ambientals com la psique individual i els paisatges emocionals compartits. Conclou dient que “no és un esdeveniment lineal”. I per aquest motiu s’apunta a un model de pensament participatiu i integrador: “El meu argument és que hem d’aprendre a abordar aquestes contradiccions no tan sols des de la perspectiva intel·lectual, sinó també afectiva, i que ho hem de fer d’una manera afirmativa. Aquesta convicció recolza en la norma ètica següent: és important ser dignes dels nostres temps per tal d’actuar-hi millor, de manera crítica i creativa alhora. Per tant, ens hauríem d’acostar a les nostres contradiccions històriques no com si fossin una càrrega que ens molesta, sinó com si fossin les peces amb les quals construir un present sostenible i un futur afirmatiu i esperançat, encara que aquesta aproximació requereixi alguns canvis dràstics en les mentalitats que ens resulten familiars i en el conjunt dels valors establerts.”

L’assaig, de tres-centes pàgines, estimula la ment perquè teoria i quotidianitat es fonen en una idea de futur compartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona