Arts escèniques

Crítica

teatre

Les mans

Guy Cassiers ha tornat al Temporada Alta. La pandèmia ha impedit que els dos potents monòlegs femenins es representessin en directe. Però ho ha replicat el programa A distància del festival. La capacitat de condensar les tragèdies gregues en una sola veu i de destil·lar-hi una ressonància que impacti en l’actualitat (sobretot en el cas d’Antígona) permet una connexió absoluta.

Cassiers és un habitual al Temporada Alta. Només cal recordar pecs com La néta del sr. Linh (una producció amb Lluís Homar d’intèrpret), El cor de les tenebres, Orlando o Les benignes. La posada en escena és pulcra, a base d’estructures de ferro i vidre, petites urnes que amaguen (com si fossin caixes de Pandora) les veritats i les perversitats del món. L’Antígona que imagina Cassiers és una estudiant de dret de pares immigrants resident al barri de Molenbeek. El germà mort (que voldrà enterrar per honrar el seu cos, coincidint amb la tragèdiA grega) és la d’un germà que després de ser soldat d’ISIS ha tornat a Bèlgica, on s’ha immolat en un atemptat. El càstig de no enterrar-lo, de no honrar-lo, és decisió de la justícia. La por a convertir en heroi un terrorista fa embogir la germana, que només hi veu el seu germà mort. El seu món es va tancant. La noia que es deixava persuadir pels vols dels ànecs que trigaven a emigrar a terres càlides es va tancant, fins a enclotar-se en una mena de peixera de sal. Es passa de les descripcions orals poètiques precioses a les imatges impactants doloroses. L’actriu Ikram Aoulad, enigmàtica amb unes mans que la protegeixen dels mals, encarcara el moviment.

I Tirèsias? Katlijne Damen és un ésser ambigu que representa la còpula de les serps amb els braços. El seu cataclisme es produeix pels capricis de Zeus i Hera. Guanya una capacitat d’endevinar gairebé estèril. S’ha de conformar a conciliar-se amb els seus records, els seus amors de noia i de marit. Estrany ésser que s’ofega amb les plomes del nòrdic. Volàtil i contundent, alhora. Màgic com la presència del quartet de corda en holograma que repeteix partitures en les dues peces, com encapsulats pel destí.

Antigone in Moleenbeek/Tiresias
Director: Guy Cassiers
Dissabte 14 de novembre. Online (fins al 26). Temporada Alta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona