Música

Renaldo & Clara

Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

Amb una orientació més electrònica i desinhibida que en les seves dues entregues anteriors, els lleidatans Renaldo & Clara reapareixen amb L’amor fa calor (Primavera Labels). Ens en fa cinc cèntims la seva cantant i compositora, Clara Viñals.

Fa tres anys van publicar ‘Els afores’. Què és el més important que ha passat, d’ençà d’aleshores, en la vida de Renaldo & Clara?
Haver entès cap on volíem evolucionar a nivell de so. Volíem sonar més frescos i una mica més contundents. A Els afores ja vam pujar una mica l’intensitat respecte del primer disc, que era molt intimista, però aquesta vegada hem anat més enllà. Hem dedicat més temps a buscar un so.
Quan van debutar, fa ja deu anys, els relacionaven molt amb grups com Los Planetas i La Buena Vida.
Són grups que ja no escolto gaire, francament. Sí que he escoltat molt, en canvi, Calvin Harris [DJ i productor escocès], per exemple. Teníem ganes d’experimentar artísticament i fer pop sense complexos. En la música no haurien d’existir prejudicis ni limitacions, de fet.
L’amor fa calor, diu?
Sí , i tant [riu]. És un disc alegre i optimista. No volia fer cançons tristes, aquest cop. Alguna n’ha sortit, perquè això, a vegades, no és tan fàcil de controlar, però en general em venia de gust transmetre un cert sentiment d’eufòria. Sé que l’amor, evidentment, és un tema molt i molt tractat, però aquesta és també part de la gràcia. És un tema infinit en què res no sol ser blanc o negre, sinó que és ple de matisos, mirades i possibles metàfores.
“Una vegada vas dir-me Clara amb una ‘e’ al final tancada”, canta a ‘Una vegada’. L’incomoda que, sovint, quan es parla de la seva música, es parli també del seu accent?
Una vegada parla d’allò típic que ens fan als lleidatans de parlar-nos amb una e tancada: Lleide, Clare… No m’incomoda, però, que es parli del meu accent, perquè jo soc la primera que no tinc l’oportunitat d’escoltar gaire música pop amb accent lleidatà, així que em satisfà aportar-hi el meu granet de sorra. Quan més diferents siguem els grups que fem pop, més interessant i ric serà tot plegat, i la diversitat d’ accents, sens dubte, ens enriqueix.
Se sent una compositora molt diferent de quan va començar fa ja deu anys?
Al principi recordo ser massa estricte en moltes coses i excessivament curosa. He guanyat en atreviment, diria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic