Oliver investiga
Joan Miquel Oliver, que actua avui a Girona i demà i dissabte a Vic, publicarà a la tardor un disc de música instrumental i experimental
“Durant el confinament he aprofitat per tocar la guitarra; la tenia una mica abandonada”
El músic mallorquí Joan Miquel Oliver reprèn la seva activitat escènica al Principat: avui oferirà el concert inaugural del festival Tempo al passeig Arqueològic de Girona (21 h, gratuït); demà i dissabte actuarà al Pati de l’Os de Vic (22 h, 12 euros) i el 26 d’agost ho farà al Parc del Fòrum de Barcelona. En aquests concerts, hi tocarà amb el seu power trio habitual, que completen el bateria osonenc Xarli Oliver i el teclista Jaume Manresa, còmplice seu des dels temps d’Antònia Font. Després d’haver gravat la trilogia mitològica formada per Pegasus (2015), Atlantis (2017) i Elektra (2018) –“La tesi, l’antítesi i la síntesi; el primer més centrat en el paisatge, el segon en la part humana i social, i el tercer en mi mateix”–, Oliver no presenta aquest estiu nou material, però aprofita per fer un extens repàs a la seva trajectòria en solitari, ja gairebé tan extensa en anys i discos com la dels enyorats Antònia Font.
“Aquest any havíem de fer una gira per sales, però va quedar congelada per la pandèmia. Ara intentem recuperar-nos com podem. Amb audiències reduïdes, els números no surten, però hem de començar d’alguna manera.” A la pregunta de què ha estat fent durant aquest recolliment forçat, contesta: “He aprofitat per tocar la guitarra, perquè és una cosa que tenia una mica abandonada en els últims temps, per centrar-me més a escriure música. A Mallorca el confinament no ha estat tan estricte i hem pogut sortir una mica i anar a la platja.”
En la personalitat d’Oliver hi conviuen la professionalitat del treballador de la música que sap que ha de deixar satisfet el seu públic –“Als concerts gratuïts com el de Girona, acostuma a haver-hi molta gent que no ens ha vist mai en directe, així que fem un resum de tot el que hem fet fins ara”–, amb la inquietud permanent d’un creador que mai no es conforma i continua investigant: “Ja tinc completament acabat un disc de música instrumental i experimental, una mica difícil i més a prop de la música contemporània que no pas del pop. Tinc previst que el disc surti entre el setembre i l’octubre, com un treball completament a part de la resta de la meva discografia.”
