Arts escèniques

Crítica

teatre

Òndia, quina gatada!

Serafí Pitarra es va inventar el concepte de gatada, breus peces d’humor desacomplexat. Així són els musicals familiars que planteja Marc Rosich. Tant poden partir d’un conte il·lustrat com aquest que ens ocupa, com de Raimon Llull (Renard o El llibre de les bèsties) o, si cal, fer una mossegada al consumisme (La dona vinguda del futur). Amb uns personatges que transiten amb el text, de cançó a cançó, viuen una aventura patètica, que resulta molt divertida i entretinguda per al públic (petits i, encara més, per als grans). Les perruques, els vestuaris llampants, els grans volums que ho fan tot exagerat són els condiments d’una trama sempre és ben cantada i amb ironia.

La bruixa de Cadaqués, de Miquel Berga, no parla pas de la gentrificació ni del turisme. La dramatúrgia de Marc Rosich ha estirat els fils de penjar roba per ampliar la narració, tot afegint-hi l’enveja de la bruixa per ser l’única pintora que exposi a la vila de Dalí i l’ambició de l’alcalde per convertir el poblet idíl·lic en un complex turístic per ingressar diners sense aturador. La sorpresa del muntatge és la incorporació a actor principal de Carles Pedragosa (amb direccions musicals tan diferents com Nadales, Europa Bull, L’empestat, L’ànec salvatge...). Al seu costat, intèrprets de llarguíssima trajectòria: Clara Moraleda (El despertar de la primavera, Peter Pan), Maria Santallusia (L’esquella de la Torratxa, La casa sota la sorra...), Toni Viñals Matas (Renard, Scaramouche, 4Carmen, Un món de cartró...) que diuen el text, des de la dimensió del joc. No interpreten personatges psicològicament complexos, sinó més aviat caricaturitzats, que sempre tenen alguna picada d’ullet al comportament dels adults. La peça barreja, com un vendaval, tot tipus de música, des de la disco a l’havanera i la sardana.La clàssica aventura arriba, fins i tot al món del somni, el de Dalí, allà on ell se sent capaç de tot, sense necessitat de la seva planta d’extremat personatge delirant. En el somni, Dalí executa la seva màgia i, com si fos un Freud experimentat, extreu la malícia dels dolentots o avariciosos de l’escena. Gràcies al seu desencanteri, les professores poden seguir sortint al pati a fumar o els pescadora, a beure vi de porró mentre fan veure que juguen a cartes. Molt despreocupada, aspira a fregir-se fent bolos.

La bruixa de la tramuntana
Idea: Miquel Berga
Composició: Carles Pedragosa.
Director: Marc Rosich
Intèrprets: Clara Moraleda, Carles Pedragosa, Maria Santallúsia i Toni Viñals
Dimecres, 26 de febrer (fins al 15 de març) al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen