Un pirata bon noi

Per segon any consecutiu, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural fa 52 anys, va a mans d’un poeta. Després de Marta Pessarrodona, és el torn d’Enric Casasses. A tots dos, pel que fa a poetes, els han precedit fins a catorze autors (entre els quals només hi ha una dona, Montserrat Abelló, el 2008).

Per tercer any consecutiu, a més, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot comunicar el premi en persona, com va recordar ahir Marcel Mauri de los Ríos, vicepresident de l’entitat. “El que sí que va poder fer Jordi Cuixart és dir-li-ho per carta i amb una trucada telefònica”, hi va afegir Mauri. “Des d’Òmnium seguim reclamant l’amnistia per al Jordi i la resta de persones represaliades, i com ell sempre diu, seguim reivindicant la cultura per lluitar contra aquells que ens voldrien silenciar.”

L’espai triat, l’antic bar Horiginal, al barri del Raval de Barcelona, estava atapeït de càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tota mena de mitjans. Un ambient que no és l’hàbitat natural de Casasses. L’espai sí, però no els personatges i la inevitable solemnitat (tot i que alleugerida) de l’acte. “Les càmeres, les entrevistes i les fotos a mi, en principi, no m’agraden, perquè si tinc alguna cosa a dir, la tinc escrita i publicada”, va admetre el poeta a mitja roda de premsa.

Abans, però, va ser contundent. “El primer que sento és irritació, per rebre un premi d’Òmnium Cultural i que el seu president estigui tancat; continuem jugant una partida d’escacs amb un contrincant que ens fa trampes tant com vol.”

També, dins la situació política, va declarar: “Les úniques vegades que he votat a la vida he guanyat... i continuen manant els altres; com deia aquella, «si tinguéssim una mica de seny, faríem una bogeria»”, una mostra més del tarannà d’Enric Casasses, un home de poques paraules, però sempre triades amb encert.

El premi està dotat amb 20.000 euros i una escultura d’Ernest Altés, “feta expressament per a cada guardonat, perquè afegeix un còdol d’allà on triïn”, va explicar Mauri. Serà lliurat el 8 de juny al Palau de la Música Catalana, com sempre, però aquest any l’espectacle ideat per a l’acte, “al voltant de l’obra i la figura d’Enric Casasses, farà una gira per tot el territori durant la tardor”, va avançar Marcel Mauri.

El jurat d’aquest any, amb una barreja eclèctica d’especialitzacions culturals, estava format per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí i Salvador Sunyer. Van triar Enric Casasses per “la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, per la qualitat com a poeta, narrador, assagista, traductor i editor, i pel seu estil propi i transgressor, cosa que l’ha convertit en un referent dins la poètica catalana contemporània”.

Nascut a Barcelona el 1951, Enric Casasses i Figueres és un dels poetes més destacats i personals. “Ja des de petit vaig voler conjuminar la idea de ser un pirata de la vida i un bon noi; encara ara m’ho plantejo.” No cal que s’hi escarrassi, és un pirata bon noi, amb un rigor lingüístic excepcional. Això sí, no li agrada que l’anomenin rapsode. “És que el terme rapsode em sona a ser una mena d’actor de publicitat, que ara et toca fer aquell, ara l’altre, i jo no soc actor, només dic els meus poemes, i quan són d’altres, és perquè me’ls he fet meus”, va afirmar.

En els anys que fa que Jordi Cuixart és a la presó, s’han intercanviat algunes cartes. “Li vaig enviar un poema-dibuix meu que diu: «La llibertat existeix, l’he vista, és a la presó»”, va explicar Casasses.

Pocs minuts abans, havia comentat que quan va anar a casa seva una comitiva d’Òmnium Cultural amb la carta de Cuixart –i amb una trucada prevista per parlar tots dos–, un cop va ser conscient del premi, va manifestar que li feia il·lusió perquè el seu pare en va ser jurat entre el 1980 i el 1985.

I és que Enric Casasses és fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros. A més de ser ell mateix traductor, és germà d’una de les grans traductores actuals, Anna Casassas, i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas. Encara més, és net del pedagog Enric Casassas i Cantó.

Persona viatgera, tot i que no per fer turisme, sinó per diluir-se en altres mons, natures, ambients, cultures, geografies humanes, etc., Enric Casasses ara fa temps que viu a Catalunya, però ha viscut a Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín...

Aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes se suma a altres que ha rebut al llarg de la seva carrera, com ara el Crítica Serra d’Or, l’Ausiàs March, el Carles Riba, el Ciutat de Palma, el premi de la Crítica de l’Associació de Crítics Espanyols, el Premi Nacional de Cultura de literatura...