Llibres

Una ànima recuperada

Un llibre recupera la història de Francesc Surroca Puig, que va passar de banquer a condemnat a mort

Quan s’estira d’un fil se’n troba un altre. Això és el que va passar a Ramon Balasch quan li van encarregar un estudi sobre Derivados Forestales SA, empresa dedicada a la destil·lació de la fusta. Aquesta empresa havia estat fundada el 1942 per Joaquim Saltor Madorell. L’empresa es va refundar amb grup de grans seders tèxtils catalans encapçalats per Josep Pàmies Corrons. I és aquí quan entra el protagonista d’aquesta història: el gironí Francesc Surroca Puig, l’encarregat de fer l’auditoria de l’empresa. Surroca Puig era un home que havia estat molt vinculat a la banca catalana a finals dels anys vint. L’escriptor Ramón Balasch va descobrir en el seu treball de recerca que Surroca Puig no només era un personatge en el món de les finances i l’empresa, sinó que tenia una biografia vinculada a fets tràgics en temps de la República i la guerra espanyola que fins i tot la seva família desconeixia.

La complexa biografia de Surroca Puig ha estat articulada en el llibre escrit per Ramón Balasch i el fill del protagonista Àngel Surroca: Francesc Surroca Puig. Combatent per la República (1903-1951) (Balasch Editor). A més de la biografia, l’edició inclou una edició facsímil del consell de guerra que va patir i de la condemna a mort i també l’obra de teatre La felicitat entre reixes, escrita al corredor de la mort.

El perquè dels entrebancs que va passar Surroca Puig el trobem en el seu tarannà obert, que el va portar, tot i ser un home de banca (va arribar a ser apoderat i sotsdirector del Banc de Catalunya a Girona del 1928 al 1931) a tenir el sentit de sensibilitat social. Va militar a Esquerra Republicana, amb qui es va presentar a les eleccions municipals per Girona l’any 1934, i va participar en els fets d’Octubre del 34. I com a conseqüència va passar dos mesos a la presó de Girona. El setembre de 1938 es va incorporar a l’exèrcit republicà i se’n va anar al front del Segre. Fet presoner, ho va pagar car amb camps de concentració, presó i judici. “Un dels seus denunciants va ser un antic company de l’escola que també havia treballat amb ell: Manuel Bonmatí”, explica Balasch.

Surroca Puig és un cas singular. Va assumir la seva defensa i va aconseguir que la seva condemna a mort el 1940 se li commutés per 30 anys de presó. Finalment va assolir la llibertat condicional per Nadal de 1943, després de cinc anys de presó.

Però les desgràcies no es van acabar aquí. Va tornar a ser denunciat pels seus antics masovers, fet que el va obligar a fugir i a viure en la clandestinitat a Barcelona (1945-1947), primer a casa del seu cosí germà Josep Maria Cruanyes Surroca, avi de Josep Cruanyes Tor, de la Comissió de la Dignitat. Finalment, Surroca va rebre l’encàrrec de fer la primera auditoria de Derivados Forestales, SA, refundada pel magnat tèxtil Josep Pàmias Corrons, que va confiar el timó a Pere Madí Rusiñol, oncle avi de David Madí, i a Pere Mir Puig, la viabilitat de la companyia. “Una història que serà objecte d’un nou llibre”, explica Balasch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona