Créixer sense forçar la dinàmica
Raquel Klein estrena la nova versió de ‘Wu Wei’, una peça de so, espai i dansa
Wu wei (el títol de la coreografia de Raquel Klein) és un concepte que vol dir sense forçar. Després de presentar-se’n una primera versió com a treball de fi de carrer a l’Institut del Teatre (i que es veiés en mitjà format a la Quinzena de Dansa), avui i demà es podrà veure a la sala Maria Aurèlia Capmany (MAC) del Mercat de les Flors. És una primera peça, adverteix la directora, del centre, Àngels Margarit,, però arriba després que hagi tingut temps de fer pòsit. A Wu wei s’entén el moviment, confrontant-lo o acompanyant-lo a l’espai i a la música, que s’interpreta en directe.
És un treball que, si comença des de la nuesa quasi contemplativa, va sumant capes de material musical, lumínic i de moviment que traça una evolució tot desenvolupant un llenguatge coreogràfic en creixement. Després d’una setmana de residència, s’ha obert l’espai per poder contemplar la peça amb major perspectiva. Klein, que ja pensa en cap on centrarà la seva segona coreografia professional, admet que Wu wei encara podria tancar-se amb el públic a quatre bandes. Ara s’exposa amb el públic en vèrtex. Un cop el públic coneix el paisatge, arrenca un viatge dels cinc ballarins i els dos músics.
