Llibertat i amistat
Sebastià Alzamora novel·la a ‘Reis del món’ (Proa) l’amistat entre el controvertit Joan March i l’intel·lectual exiliat Joan Mascaró
“La primera condició d’una novel·la és entretenir. L’he feta llarga per entretenir més”
Avalat pels premis més prestigiosos de la literatura catalana, com el Carles Riba, el Sant Jordi o el Josep Pla, Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels noms més destacats de les noves lleves de la poesia i de la novel·la. Proa presenta Reis del món, que el seu editor Josep Lluch va definir com una novel·la d’idees, no pas de tesi. A Reis del món Alzamora ha novel·lat l’amistat entre el controvertit empresari, banquer i contrabandista Joan March i l’intel·lectual exiliat a Anglaterra Joan Mascaró, tots dos originaris de la petita localitat mallorquina de Santa Margalida.
En una amena roda de premsa, Alzamora va justificar la contundent novel·la de gairebé sis-centes pàgines afirmant: “La primera condició d’una novel·la és entretenir. L’he feta llarga per entretenir més.” No va errat perquè en dues parts descriu la relació dels dos homes rellevants arreu del món. Alzamora ha convocat el diàleg entre dos personatges antitètics, però que van compartir el desig de llibertat: un a través del poder i els diners, l’altre mitjançant l’amor i el coneixement. Dues visions del món amb grans afinitats. L’orientalista Joan Mascaró va ser professor a Cambridge i traductor a l’anglès de textos clàssics de la mística hindú, entre altres el Bhagavad Gita, monument literari, filosòfic i religiós. Es va convertir en un referent del diàleg intercultural fins a l’extrem que, entre les nombroses anècdotes recreades a la novel·la, hi ha la conversa que va tenir Mascaró amb els malaguanyats Beatles George Harrison i John Lennon. A Mascaró se’l considera un element clau en el gir fet per l’influent quartet britànic cap a les filosofies orientals. Alzamora la va reproduir directament del canal YouTube, tot i que la majoria dels diàlegs que dominen l’obra són imaginats però lleials al pensament de les dues figures. No han estat ficcionats els personatges secundaris –que el poeta i novel·lista considera tan rellevants com els protagonistes–. Entre ells, un captaire que demanava almoina pel centre de Palma, que l’escriptor va descobrir com el fill hippy de Mascaró, alienat els últims anys després d’una joventut d’excessos. L’autor ens diu: “És una novel·la que m’ha fet plantejar molt seriosament el compromís del novel·lista amb la veritat perquè hi passen coses que a la realitat no van succeir, però no contradiuen el que van ser els personatges.”
Complexes i extravagants, les criatures que vagaregen per aquest fresc novel·lístic fascinant recreen sense maniqueismes idees i comportaments. Alzamora va recordar que Joan March va desafiar Franco als anys quaranta quan el general el va amonestar per trencar la neutralitat espanyola. Per contra, Mascaró va ser un capdavanter del pacifisme, la religió i l’amor que s’imposarien entre les generacions de les dècades de 1960 i 1970.
