Cinema

Princeses i heroïnes

Disney aprofundeix en el canvi de rols tradicionals dels personatges femenins amb ‘Frozen 2’, seqüela de l’èxit del 2013 que va recuperar els contes de fades

‘Frozen 2’ juga bé les cartes del film original, el més taquiller de la història del cinema animat

La revolució que va viure el cinema animat a partir del 1995 amb la irrupció de Pixar i l’animació digital no ho va arrasar tot. A més de comprar i absorbir tot el talent de l’estudi de John Lasseter, Walt Disney va aprofitar la nova tecnologia per a un dels seus grans filons: l’adaptació al cinema de contes de fades, protagonitzats sovint per princeses.

La fórmula va funcionar a la perfecció en el cas de Frozen, adaptació lliure del conte de Hans Christian Andersen La reina de les neus, que es va estrenar al novembre del 2013 i va aconseguir un èxit enorme: dos Oscar, la renovació massiva del públic infantil de Disney i un rècord de taquilla. Amb 1.274 milions de dòlars recaptats a tot el món, és la pel·lícula animada més taquillera de la història, i la quinzena comptant el cinema d’imatge real.

Els mateixos directors

Sis anys després, ens arriba la segona part –també ho fa doblada al català–, que ha estat dirigida pels mateixos cineastes, Jennifer Lee (que va debutar amb Frozen) i Chris Buck (Tarzan). Lee, a més, ha escrit el guió, a partir d’una història seva, de Chris Buck i de tres col·laboradors més. La mateixa Jennifer Lee explica, a les notes promocionals del film, el motor argumental de Frozen 2: “Elsa sent una veu que ningú més sent. Li diu que hi ha coses en el seu passat que desconeix. Li promet respostes per saber per què és com és. Sembla ser alguna cosa grandiosa i misteriosa, així que es veu arrossegada a trobar aquesta veu.” La pel·lícula, doncs, explica l’origen del do màgic de crear gel i neu que té Elsa, reina del país d’Arendelle, situat en un fiord prop de les neus perpètues del pol. Quatre antics esperits d’un bosc encantat on va desaparèixer el seu avi obliguen la gent d’Arendelle a refugiar-se fora de la seva ciutat. Elsa, la seva germana Anna, el seu promès Kristoff, el ninot de neu animat Olaf i el ren Sven emprenen una aventura per aclarir el misteri d’aquesta veu i posar fi al perill que amenaça Arendelle.

En consonància amb els temps que corren a Hollywood, els personatges femenins de Frozen 2 s’allunyen de l’estereotip de dona bella i fràgil que espera ser rescatada per un cavaller. Elsa i Anna són dones fortes, valentes, lluitadores. Kristoff, l’enamorat d’Anna, els ajuda amb el seu ren Sven, però el seu és un personatge secundari. Com ho és el ninot de neu animat Olaf, una troballa de la primera part que destaca en la important faceta còmica d’aquesta pel·lícula.

Musical clàssic

Un altre aspecte molt important de Frozen 2 és la música: està estructurada com un musical clàssic, amb nombroses cançons interpretades pels protagonistes, que descriuen el seu estat d’ànim i fan avançar la trama. El film inclou set temes originals de Kristen Anderson-Lopez i Robert Lopez, que ja van fer les de la primera part, i Christophe Beck també repeteix, en aquest cas com a compositor de la banda sonora original.

Un tercer aspecte remarcable de Frozen 2 és la bellesa dels paisatges. Ambientat sobretot en un bosc encantat, en el mar i en territoris de més al nord, el film manté i millora la meravellosa estètica dominada pel gel i la neu de la primera part. No és fàcil posar imatges al món màgic dels contes d’Andersen, però l’equip de disseny de Disney supera la prova amb nota alta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA