Albert Serra, de gira
Avui presenta ‘Liberté’ al cinema Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta. El film, que va ser premiat a Canes, s’estrenarà a l’Estat espanyol divendres
“És la pel·lícula més obscura, més bruta i més colpidora que he fet mai”, diu el director
“Soc aquí per arriscar-me i per ser exigent. Mai s’ha de renunciar a la veritat estètica”
Els llibertins d’Albert Serra es faran visibles avui al cinema Truffaut de Girona dins de la programació del festival Temporada Alta, en la primera projecció pública de Liberté a Catalunya que es farà prèviament a l’estrena de la pel·lícula a l’Estat espanyol, que tindrà lloc aquest divendres. Demà se’n farà la preestrena a Barcelona, a la seu de la Filmoteca de la Generalitat, mentre que dijous hi haurà la presentació oficial a Madrid en una projecció especial a la Filmoteca Espanyola. Abans, el cap de setmana, Liberté s’ha programat a concurs en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla, on el cineasta Albert Serra comentava que està expectant per la recepció d’una pel·lícula de la qual –sexualitat explícita a banda– diu que és molt inquietant: “És molt fosca, jo diria que desesperada. Aquests llibertins del segle XVIII transporten un malestar fins als nostres dies. Jo mateix em vaig quedar perplex mentre anava veient les imatges. Amb els muntadors no sabíem què pensar-ne, gairebé ni què fer-ne. Em va sorprendre que siguin tan pertorbadores; encara que en principi puguin semblar elaborades, pròpies d’una estètica sofisticada, hi ha una pulsió molt trash que fa que aquesta sigui la pel·lícula més obscura, més bruta i més colpidora que he fet mai.”
El cineasta reconeix que el seu cinema ha passat d’una certa lluminositat juganera –exemplificada amb Honor de cavalleria– a ser cada cop més ombrívol: “No sé si s’ha transformat perquè reflecteix el signe dels temps o perquè alguns actors ja no hi són, sobretot pensant en Lluís Carbó, que va morir fa tres anys; ell, que va ser el Quixot, hi aportava alguna cosa lúdica fent parella amb Lluís Serrat, que s’hi manté com el reducte d’una certa innocència, tot i que dins d’una atmosfera molt corrompuda.” Afirma que amb Liberté s’ha atrevit a abordar el desig: “S’ha de tenir present que això cada cop és més difícil; s’ha convertit en un tema delicat, complicat, incòmode.”
Cossos en fricció
Però aquest desig no du a l’alliberament o a l’alegria dels cossos: “En el meu cinema, la fisicitat sempre és més important que la narrativa. És per això que és tan rellevant la presència dels cossos i la bellesa d’aquesta presència. Però en aquesta pel·lícula els cossos no són innocents, han perdut el caràcter idíl·lic. Els cossos estan en fricció. Cada cos està en fricció amb un altre cos, amb la realitat. I això comporta violència. Ja se’n troba algun indici a Història de la meva mort, però aquí vaig més lluny.”
Liberté, que va tenir la première mundial el maig passat a Un certain regard del festival de Canes, on va rebre el premi especial del jurat de la secció, és la transmutació d’un muntatge teatral homònim que, inspirat en l’esperit de les obres llibertines franceses del segle XVIII, Serra va presentar l’any passat al Volksbühne de Berlín.
Aristòcrates fugitius
La pel·lícula té un sol escenari: la clariana d’un bosc, on un grup d’aristòcrates francesos, que han fugit del règim conservador del rei Lluís XVI, s’espien, usen i abusen dels cossos des del capvespre fins a l’albada. “Allò que percebo clarament és que, encara que es mirin i es toquin, tots aquests personatges estan molt sols”, comenta Serra. I hi afegeix que, com sempre, l’ha mogut el desig de crear imatges que no s’hagin vist mai, però que el resultat d’aquesta pel·lícula és especialment avantguardista: “Això podria posar-ho més difícil a l’espectador, però soc aquí per arriscar-me, exigir-me una radicalitat i ser exigent. Mai s’ha de renunciar a la veritat estètica.”
