Cultura popular

SALVADOR SALA ESQUIUS

COLUMNISTA. CREADOR D’UN ESPAI SINGULAR A SERINYÀ A TRAVÉS DE COLUMNES DE PEDRA

“Tot això és fruit d’una casualitat, de la necessitat d’embellir un pilar”

Quinze anys construint columnes impossibles, instal·lacions amb llaunes, murs de pedra i altres manifestacions artístiques que converteixen el jardí de Cala Pura, a Serinyà, en un espai únic

Tinc entès que la seva primera opció era dedicar-se a la pintura. Què el va portar a deixar els pinzells i dedicar-se a la construcció de columnes?
Vaig intentar dedicar-me a la pintura però em feia patir massa. Posteriorment, i per casualitat, m’he convertit en un columnista, cosa que em diverteix molt més.
Per casualitat?
Tot això és fruit de la casualitat, de la necessitat d’embellir un pilar. A l’entrada de casa hi havia un pilar de totxos que aguantava l’escala. Feia una pena impressionant i els amics em deien que ho folrés d’una manera o altra. Jo faig uns taulers d’escacs amb marqueteria i una meva amiga em va proposar aplicar la marqueteria per folrar el pilar. Vaig agafar una escarpra i un martell, li vaig donar forma de columna salomònica, helicoïdal, i la vaig folrar i embellir. Va ser la meva primera columna i a partir d’aquí ja no he parat.
El seu treball figura en el llibre de Jo Farb Hernández ‘Singular spaces’ juntament amb els laberints ja desapareguts de Josep Pujiula, a Argelaguer, i el bosc de Can Ginebreda, entre molts altres espais amb interès públic de tot l’Estat. Això li ha representat alguna mena de promoció de la seva obra?
Hi ha qui voldria que l’obrís al públic i posés una entrada però no és el meu esperit. Tot i això sempre estic obert als que ho vulguin visitar. No hi tinc cap inconvenient. Jo faig això per divertir-me i si realment val la pena ja es veurà amb el temps. Sempre tens l’esperança de trobar algun mecenes que t’encarregui alguna cosa. Però no és pas l’objectiu principal.
Quant temps fa que està submergit en aquesta tasca inacabable de construir columnes?
Fa uns 15 anys que faig columnes. És un treball d’hores i hores però que em dona molta satisfacció. Aquí, en aquest jardí, hi tinc unes cinquanta columnes de diferents tipus i amb diferents noms. La Salomònica, la Perillosa, la Cafetera, el Vaixell, el Monument a la Vida, l’Enxaneta... i així fins a mig centenar.
Treballa molt el trencadís. Que té alguna vinculació especial amb el modernisme o amb l’obra de Gaudí?
No hi ha cap vinculació. El trencadís va començar amb la primera columna i amb una paret en què el vaig utilitzar com a recurs tècnic. Treballo normalment amb ciment cola per donar estabilitat a unes columnes que en el seu disseny són bàsicament inestables. Podria dir que el que jo faig és art efímer, destinat a desaparèixer, però de moment, i això és una llàstima, encara no m’ha caigut mai cap columna, ni tan sols la Perillosa, que porta incorporada una estufa al damunt. No les faig perquè durin sinó preveient la possibilitat que puguin caure.
Els italians van inventar a mitjan anys seixanta el concepte d’‘arte povera’ per referir-se a les instal·lacions fetes amb materials pobres, és a dir habituals. S’hi veu identificat?
Tampoc és que m’interessin gaire les etiquetes, fins i tot algú ha parlat d’“art brut”. Però bé, el que jo faig encaixa perfectament amb el que estàs dient, ja que habitualment treballo amb materials que tinc a mà, no tan sols en les columnes, en què bàsicament hi ha material d’obra, ferro i rajol trencat, sinó amb altres aspectes de la meva obra, com ara les instal·lacions amb llaunes de begudes. Un bon dia se’m va ocórrer que, a la tanca que tenia al camp, hi podia col·locar llaunes per entremig, de diferents mides segons la separació del filferro. Vaig anar experimentant, i vaig començar a fer-hi ondulacions com si fossin les ones del mar. Després, amb els cèrcols que em donava, vaig combinar les ondulacions amb les formes circulars. Als murs també treballo bàsicament amb pedra de la zona.
Com és que va venir a desenvolupar tota aquesta obra a Serinyà?
Feia de professor interí d’FP a Banyoles i una cosa va portar l’altra. Venia de Barcelona i tenia molt clar que aquesta zona em podia oferir una qualitat de vida millor que la que tenia. Vaig estar buscant una casa vella i vaig trobar aquesta, que porta el nom de Cala Pura. Vaig intentar que la gent del poble en digués can Salvador a còpia de pagar cafès però no vaig tenir cap èxit. Després de la mort de la meva mare vaig tenir l’oportunitat de deixar les classes i dedicar-me a fer de columnista. I aquí estem, amb més de cinquanta columnes a la finca a banda d’altres instal·lacions.
El sobrenom de “Robinson, el columnista”, a què és degut?
Arran de les converses amb la periodista americana Jo Farb, va sorgir el tema que aquí, treballant sol en una obra d’aquesta envergadura, em sentia com un nàufrag solitari sense retorn, com el personatge de la novel·la de Daniel Defoe, fins i tot tenia una gallina que em es deia Divendres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona