Arts escèniques

Esquerra esquerdada

Pau Miró indaga a ‘Una història real’, que s’estrena dilluns a La Villarroel, per què creix l’extrema dreta i s’adona que el problema ve de les incoherències dels partits d’esquerres

Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner, els actors del repartiment

El dramaturg i director Pau Miró escriu teatre per donar voltes a un tema que el preocupi. De sobte, un dia es va adonar que l’extrema dreta havia guanyat una virulència amb què no comptava. Aquesta mateixa sorpresa és la que té l’escriptor en descobrir que el seu fill adolescent s’ha abraçat a un argumentari antagònic al seu. Una història real (basat en un cas verídic, adverteix Miró) s’estrena aquest dilluns a La Villaroel.

Laura Conejero fa el paper de l’editora d’un escriptor d’èxit. Ella admet la dificultat d’educar en la coherència i que els fills, “que són esponges, ho capten de seguida”. Ella entén que els éssers humans tenen tres capes de cervell: la terrenal (que mou l’individu pels elements més primaris), la mamífera (a través de la qual es genera l’empatia, poder-se posar en el lloc de l’altre, comprendre’l), i la de la racionalitat (que hauria de permetre ser absolutament coherent). És aquest estadi el més inaccessible, encara.

En aquest drama amb un punt d’intriga, aquest autor fictici va aconseguir despuntar gràcies a novel·lar la mort de la seva dona. Ell, que havia escrit emocionalment, com una necessitat vital, es va trobar que connectava amb els lectors i es va fer famós. El fill (Nil Cardoner) li retreu contínuament aquest afany vampíric d’aprofitar les vivències personals de la família (la seva intimitat) per transformar-les en fet literari. Julio Manrique (interpreta l’escriptor) admet que els actors també parteixen d’aquesta contradicció: construir personatges partint del seu entorn. Manrique, que debuta com a actor en aquesta històrica sala (en la qual ha dirigit tres muntatges), insinua que, com les esquerres, els pares tenen un discurs racional, però que difícilment el posen en pràctica, en el seu dia a dia.

L’actriu Mireia Aixalà intervé en el muntatge com una psicòloga social (no vol revelar la connexió amb els altres personatges per no desvelar la trama). És la que aporta una visió més objectiva, analítica. Si Pau Miró entén que, fins fa poc temps, en una situació normal, el discurs de l’extrema dreta cauria simplement contrastant i desmentint els seus eslògans, Aixalà admet que la desorientació de la societat convida que s’acomodi a aquest discurs “i a fer coses terribles” en ple segle XXI. Miró accepta que el trasllat del votant obrer, habitualment d’esquerres, es redirigeix cap a l’extrema dreta i adverteix que en els darrers temps estan assumint un discurs més complex, més intel·ligent. Tot i que continua sent igual de “vomitiu”, costa més de desemmascarar. En comptes de reptar per fer una societat més justa i equilibrada, es fa prevaler l’individualisme, l’egoisme, el benefici de l’individu per sobre del col·lectiu, assenyala Miró.

Un ‘thriller’?

Pau Miró el defineix com a thriller perquè hi ha una intriga que manté la tensió. Manrique hi suma tot allò “que no diuen els personatges; encara que hi hagi un aparent diàleg, callen molt”. La directora de La Villarroel, Tania Brenlle, va encarregar fa cosa de quatre anys una obra de teatre en la qual Julio Manrique fos el protagonista. Ara, que està a punt d’estrenar-se, la directora celebrava la peça “com un regal”. En el procés d’assaig han modificat l’original, contínuament. Han arribat a signar una desena versió. I és que Miró admetia que havia tingut molt suport dels actors per entendre millor les raons dels personatges per construir-hi els seus plecs psicològics. Efectivament, Manrique, agraïa la capacitat d’escoltar del director, “que no sempre és habitual”.

Miró, de cop, es va adonar que l’extrema dreta aconseguia diputats significativament. L’escriptor s’adona, de cop, que el seu fill adolescent (que el tenia abandonat) ha canviat radicalment de manera de pensar i d’actuar. L’esquerda està servida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda