Llibres

Darrere les cortines

Rosa M. Gil Tort desvela i dignifica el món femení de la Casa Masó a l’estudi ‘Elles també hi eren’, que posa en evidència una intensa acció cultural fins ara inèdita

Les primeres dones relacionades amb la Casa Masó van deixar-hi una empremta molt tènue. La primera, Paula Pagès, ni tan sols hi va arribar a viure, però el seu vidu, Gaudenci Masó, va portar-hi alguns dels seus objectes personals, que els descendents conservarien amb la cura deguda als avantpassats morts joves i aureolats de llegenda. La segona, Narcisa Fuster, l’àvia materna de Rafael Masó, va deixar a la casa el seu retrat de perfecta mare de família, amb cotilla, gipó i una mirada desfeta. La seva filla Paula Valentí, futura mare de l’arquitecte, va heretar de ben jove el mateix abaltiment, segons una fotografia que perpetua la mort en vida de les dones de generació en generació, però en aquell últim terç del segle XIX ja s’entreveia una altra època, i Paula, “l’àngel que surt de la llar”, per més que al fons dels ulls li quedés titil·lant per sempre un fons de tristesa, demostraria tenir prou caràcter per desafiar el destí.

La historiadora Rosa M. Gil Tort (Barcelona, 1962) ha resseguit la història de les dones vinculades a la família Masó a través d’una dotzena de retrats que abracen quasi dos segles de vida quotidiana a províncies, del 1830 al 2015, des de la matriarca Paula Valentí a la delicada Mercè Huerta, a Elles també hi eren, un estudi becat per la Fundació Valvi que ha exigit més de dos anys de recerca, remenant baguls i calaixos, llegint cartes i receptes de cuina, i que veu ara la llum en un llibre que trenca més d’un prejudici. El primer de tots, que a pesar de tenir una existència discreta al límit de la visibilitat, les dones Masó “es van implicar de manera indiscutible en l’evolució política i social del país”, com assenyala Gil, ja fos com a promotores culturals, bibliotecàries, mestres o pintores. Abans d’aquest estudi, la presència femenina al clos masonià es concentrava en l’olor invitadora d’una sopera fumejant, en el xiuxiueig enriolat que arribava als convidats des del cosidor o en el lleu cruixit dels davantals emmidonats de les minyones. Potser al principi no era gaire cosa més que “un feminisme conservador i pudorós”, relacionat sobretot al segle XIX amb obres de caritat, apunta la investigadora, que treballa també de tècnica a la Fundació Masó, però a mesura que avança el segle XX aquelles figures a l’ombra acaben constituint “una elit femenina capaç d’articular-se en un activisme social” intens i compromès. La fundació de la Biblioteca Popular de la Dona, el desembre de 1918, és especialment simbòlica d’aquest canvi de tarannà, del pas de l’obra pia a l’acció cultural, pel fet que s’hi impliquen les mateixes dones que, una dècada abans, s’havien hagut de conformar a assumir un mer paper decoratiu com a reines de la festa als Jocs Florals. Una de les més emprenedores, sense cap dubte, serà l’esposa de Rafael Masó, Esperança Bru, “l’ideal de dona noucentista”, a qui Rosa M. Gil dedica dos dels capítols més estimulants del llibre. Prestar atenció als marges de la història ha permès a l’autora endinsar-se en la biblioteca familiar buscant-hi també l’empremta de les dones, amb troballes ben reveladores, com ara un exemplar de l’Estudi feminista (1909) de Dolors Monserdà completament rebregat per l’ús, a part dels previsibles missals i vides de sants. Un altre dels valors de la investigació ha estat treure a la llum l’enorme influència que va tenir al seu temps, sobretot en els ambients femenins, la Lliga del Bon Mot d’Ivon l’Escop, pseudònim de Ricard Aragó Turon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda