Un art que reflecteix la societat

Una instal·lació que reflecteix la realitat que pateixen els immigrants a Malta, com a símbol general de la hipocresia amb què es troben els nouvinguts no desitjats a Europa. I un projecte d’acció multimèdia que, a partir d’una certa provocació, convida a debatre les estructures geopolítiques, la secessió o els processos d’independència. Aquestes dues són les obres mereixedores dels principals premis que ha concedit el jurat de la desena edició de la Biennal d’Art de Girona, que atorga la Diputació de Girona i que ahir es van fer públics.

Ro Caminal és l’artista d’In Limbus Melita, la videoinstal·lació multimèdia que ha resultat guanyadora de la Biennal d’Art 2019 a obra realitzada. La peça, formada per un vídeo que es projecta en una pantalla que està ajustada a la façana posterior d’una bastida d’obra, juga amb la contraposició gairebé pornogràfica que provoca el desajustament entre l’àudio i les imatges. En paraules de la seva autora, “fa referència a dos aspectes clau que defineixen la realitat dels immigrants a Malta, sigui la frustració que senten quan arriben donat el precari estatus legal que poden obtenir, la seva participació com a mà d’obra barata que possibilita el boom immobiliari i el doble discurs que es fa respecte a inversors estrangers, als quals s’obren les portes”.

Per la seva banda, Levi Orta ha guanyat el premi que s’atorga a la nova categoria de projecte de creació artística pel projecte La emancipación del lord, una acció-instal·lació que es desenvoluparà en un termini de dos anys. Com avança l’artista, aquest projecte consisteix en la demanda d’independència de la part del territori que com a Lord del Principat de Sealand li pertany, així com el seu reconeixement com a nova micro-nació. En realitat es tracta de 30 cm quadrats que l’artista va comprar a aquesta micronació no reconeguda per cap altra nació de la Nacions Unides i que es troba situada en una petita plataforma construïda durant la Segona Guerra Mundial, sobre el mar del Nord. Levi Orta afirma que aquest projecte “pretén utilitzar les estructures de les micronacions com a terreny d’estudi en el qual es poden realitzar hipòtesis de possibles futurs per a nacions emergents, així com per a les relacions entre elles”.

Dues peces emmarcades en l’art sociopolític, com així també han resultat escollides la majoria d’obres que s’han seleccionat per a l’exposició de la Biennal d’Art 2019, que tindrà lloc a l’hivern.

El jurat ha escollit Albert Gironès i l’obra Segon intent; Marla Jacarilla i La integridad o el discurso; Llorenç Ugas i Falsa línea del horizonte; Jordi Mitjà i Entre la resistència i la veritat; Irena Visa i Fer veure; Simon Contra i Spanich chronovisor; Xavi Bover i Acords visuals; Jordi Morell i La Pletera; Azahara Cerezo i Altres principis de traçabilitat; i Isabel Banal amb Pedregós. El jurat ha estat format per Cèlia del Diego, Maria Lluïsa Faxedas, Eduard Bech, Imma Prieto, Ramon Parramon i Franc Aleu.

El vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha destacat “la projecció, el prestigi, la visibilitat i la dotació econòmica” que té la Biennal d’Art de Girona, que demostra el fet que s’hi presentessin 127 artistes d’arreu del país. També ha volgut reivindicar que l’art contemporani és “estètica però també denúncia, actualitat i estímul del procés crític, entre moltes altres aportacions que fa a la societat”.