Cultura

Crònica

peralada

Batalla frustrada

Gràcies al programa de mà, sabem que aquesta Història d’un soldat de La Fura dels Baus, que divendres es va veure al Festival Castell de Peralada , és una adaptació de l’obra del compositor Igor Stravinski i l’escriptor Charles Ferdinand Ramuz –estrenada el 28 de setembre del 1918, un mes abans del final de la Primera Guerra Mundial– a la qual el director Àlex Ollé ha empeltat, per dir-ho així, elements de la pel·lícula Johnny cogió su fusil (1971), de Dalton Trumbo, i de la carta de comiat que va deixar un veterà de la guerra de l’Iraq abans de suïcidar-se, turmentat per record de les seves pròpies accions criminals durant la contesa. El resultat és “una atípica peça teatral amb música” que es presenta com un al·legat pacifista contra totes les guerres, les de fa un segle i les d’ara mateix, en les quals no hi ha herois; tots són víctimes.

El problema d’aquesta “versió furera” de la Història d’un soldat, que es va veure a Peralada per primer cop a l’Estat espanyol després d’haver-se estrenat l’any passat a Lió, és que la història en qüestió s’intueix, però no s’entén, potser per aquesta superposició de capes narratives i referents diversos, a partir de la trama original: el soldat que, tornant del front, ven el seu violí –la seva ànima, el que li queda d’humanitat– a canvi d’un llibre màgic que li dona totes les riqueses, per un preu massa alt: perd l’amor, la família, tot allò que abans formava la seva vida, es perd a ell mateix com un mort errant entre els vius. Els ingredients de la història són bons; la posada en escena és intel·ligent i impactant, amb el segell habitual de la Fura, i el treball dels actors –en realitat, de l’actor, Sébastien Dutrieux, perquè l’obra funciona gairebé com un monòleg del soldat o un diàleg amb el seu alter ego hospitalitzat, la seva inconsciència diabòlica, i la resta són figurants muts– és, com a mínim, interessant, però alguna cosa falla, perquè l’obra no emociona, ni colpeix, ni ofèn, ni fa rumiar, ni encoratja a anar a les barricades.

Sobresurt la música de Stravinski, interpretada per set músics de l’Orquestra Camera Musicae en la part superior de l’escenari, i és impecable el treball de vídeo, però falla la història, el que es vol narrar. Batalla frustrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La jove Carole King a Montreux l’any 1973

barcelona
Crònica
Peralada

Fusió i mestissatge

Peralada

Schubert, el pretext

VILABERTRAN
Crítica
cinema

En espera d’una revelació

Un plaer, han estat set milions

BARCELONA

Una escola de pensar

Portbou

L’Orquestra Strauss, a l’Escala

ÈRIC MORROS
COORDINADOR DEL SAM SAM FESTIVAL

“Abans tot era encartellar i ‘flyers’ però ara s’ha de ser a les xarxes”

tarragona

L’univers circense de Picasso