Caos i amor a Barcelona
L’adaptació de l’obra de Marc Pastor ‘L’any de la plaga’ ha arribat als cines
El cineasta Carlos Martín Ferrera (Zulo, Suspicious minds) confessa que és “bastant freaky”, igual que Víctor, el protagonista de la pel·lícula El año de la plaga, adaptació de la novel·la de Marc Pastor rodada en castellà que ha arribat als cinemes aquest cap de setmana. “Tots els de la meva generació som una mica com Víctor. Tenim referències musicals, visuals, literàries, de còmics... similars, i això ens posa en un arc únic”, comenta en una entrevista a El Punt Avui. Li demanem alguns exemples i cita Els Goonies i films de Joe Dante com ara Exploradors i El xip prodigiós. Si algú li expliqués que la gent del seu voltant es comporta com si hagués perdut les emocions i els records, com a bon freaky, el cineasta pensaria de seguida en una pel·lícula: La invasión de los ladrones de cuerpos (1956).
Cap a la comèdia
Això és el que li passa a Víctor, encarnat per Ivan Massagué. Irene, la seva exparella, interpretada per l’actriu mexicana Ana Serradilla, detecta el canvi en el comportament de la gent del voltant i Víctor, amb raó, ho atribueix a una invasió alienígena. Míriam Giovanelli, Sílvia Abril i Brais Efe són altres intèrprets d’aquesta coproducció entre Catalunya i Mèxic, que aposta per un to més lleuger que el llibre de Marc Pastor. “La novel·la va més cap al thriller, i nosaltres vam voler portar la història més cap a l’aventura, la comèdia i el fantàstic, buscant la frescor, l’originalitat –comenta el director–. La comèdia és molt elegant, subtil, no és gratuïta. És una pel·lícula amb un to anglès. Va ser decisió dels productors, perquè bevem de pel·lícules com ara La invasión de los ladrones de cuerpos, que ja s’ha vist molt en el cinema, i hi vam voler donar un gir.”
Personatges al centre
Carlos Martín Ferrera (Minas de Riotinto, Huelva, 1974) diu que es tracta d’una pel·lícula “sobretot de personatges”: “M’he inspirat en comèdies amb un to fantàstic de Sundance com ara Seguridad no garantizada, El incidente i Buscando un amigo para el fin del mundo. Són pel·lícules apocalíptiques, de desastres, però tu estàs sempre amb els personatges, i això hi dona un to entranyable.”
La novel·la està ambientada al barri del Carmel de Barcelona, però la complexitat del rodatge va obligar a filmar per tota la ciutat: “Vam buscar localitzacions de Barcelona que no estiguessin massa vistes. La ciutat té escenaris atractius per al mercat internacional. En els festivals quedaven entusiasmats amb aquesta Barcelona que surt del més típic: de la Sagrada Família, l’Eixample...”
