Crítica
òpera
No sempre triomfen els mateixos
Anunciada per al dia de l’estrena, l’1 d’abril, i per a la funció del 4, Iréne Theorin (que va ser substituïda en els dos casos per Anna Pirozzi, prevista per al segon repartiment i reemplaçada per Saioa Hernández en les sessions que li corresponien en principi) finalment va poder cantar, un cop recuperada d’una pulmonia, el rol principal de La Gioconda en el muntatge d’aquesta òpera d’Amilcare Ponchielli que es representa al Liceu. El cas és que la seva actuació va resultar relativament decebedora. No va semblar que li faltés veu, a la soprano sueca. Potser al contrari.
Excel·lent en el repertori wagnerià, el seu estil no s’adequa massa a aquesta òpera italiana. Només amb la cèlebre ària Suicidio! va transmetre certa emoció. En canvi, Dolora Zajick, als seus 67 anys, emet una veu tan càlida com consistent assumint el rol de Laura, la rival en l’amor de la Gioconda, que, tanmateix, se sent obligada a salvar-la de la mort a la qual la condemna el marit (el Dux de Venècia) per haver-li estat infidel amb Enzo, l’home que, com pot suposar-se, “traeix” la cantant ambulant. Havent-hi un argument tremend amb homes pèrfids (l’espia Barnaba, que cobeja la protagonista, i el mateix Dux implacable i inquisidor) i passions que menen a la gelosia i la venjança despitada, la Gioconda ajuda la rival perquè va salvar-li la mare, una pobra cega acusada de bruixeria. La qüestió és que la gran triomfadora d’aquesta Gioconda és la mezzosoprano María José Montiel, que interpreta la mare (La ciecca) aprofitant els pocs moments de què disposa per exhibir un fraseig i uns pianissimo sublims. Els altres grans triomfadors són Alessandro Riga i Letizia Giuliani, els ballarins principals de la famosa Dansa de les hores que, d’acord amb la concepció de l’espectacle operístic de l’època, Ponchielli introdueix al tercer acte. Amb una escenografia pesant i tenebrosa, dominada per escales, un pont i la góndola de l’Amor i de la Mort, els membres del cor i els ballarins (el poble de Venècia) duen un vestuari de colors vius que fa la impressió que aquest muntatge deu ser caríssim.