Arts escèniques

Crítica

òpera

No sempre triomfen els mateixos

Anunciada per al dia de l’estrena, l’1 d’abril, i per a la funció del 4, Iréne Theorin (que va ser substituïda en els dos casos per Anna Pirozzi, prevista per al segon repartiment i reemplaçada per Saioa Hernández en les sessions que li corresponien en principi) finalment va poder cantar, un cop recuperada d’una pulmonia, el rol principal de La Gioconda en el muntatge d’aquesta òpera d’Amilcare Ponchielli que es representa al Liceu. El cas és que la seva actuació va resultar relativament decebedora. No va semblar que li faltés veu, a la soprano sueca. Potser al contrari.

Excel·lent en el repertori wagnerià, el seu estil no s’adequa massa a aquesta òpera italiana. Només amb la cèlebre ària Suicidio! va transmetre certa emoció. En canvi, Dolora Zajick, als seus 67 anys, emet una veu tan càlida com consistent assumint el rol de Laura, la rival en l’amor de la Gioconda, que, tanmateix, se sent obligada a salvar-la de la mort a la qual la condemna el marit (el Dux de Venècia) per haver-li estat infidel amb Enzo, l’home que, com pot suposar-se, “traeix” la cantant ambulant. Havent-hi un argument tremend amb homes pèrfids (l’espia Barnaba, que cobeja la protagonista, i el mateix Dux implacable i inquisidor) i passions que menen a la gelosia i la venjança despitada, la Gioconda ajuda la rival perquè va salvar-li la mare, una pobra cega acusada de bruixeria. La qüestió és que la gran triomfadora d’aquesta Gioconda és la mezzosoprano María José Montiel, que interpreta la mare (La ciecca) aprofitant els pocs moments de què disposa per exhibir un fraseig i uns pianissimo sublims. Els altres grans triomfadors són Alessandro Riga i Letizia Giuliani, els ballarins principals de la famosa Dansa de les hores que, d’acord amb la concepció de l’espectacle operístic de l’època, Ponchielli introdueix al tercer acte. Amb una escenografia pesant i tenebrosa, dominada per escales, un pont i la góndola de l’Amor i de la Mort, els membres del cor i els ballarins (el poble de Venècia) duen un vestuari de colors vius que fa la impressió que aquest muntatge deu ser caríssim.

La Gioconda
Direcció d’escena: Pier Luigi Pizzi. Direcció musical: Guillermo García Calvo
Gran Teatre del Liceu, 7 d’abril


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic