Arts escèniques

Feliç desorientació

‘Una gossa en un descampat’, reconeguda amb els guardons a millor espectacle, actriu i text del Premis de la Crítica, concedits ahir al Teatre Poliorama

Pavlovsky, premi especial, va dir que encara aspira a que el contractin per a una obra en català

Una gossa en un descampat. Fins a tres cops va ressonar el títol d’una obra que amaga un gran dolor (la pèrdua d’un fill durant l’embaràs) de la mateixa autora, però que sap traspassar a una vitalitat màgica. El Teatre Poliorama es va omplir ahir al vespre, com a inici de les activitats del Dia Mundial del Teatre a Barcelona, que s’organitzen conjuntament entre l’Associació d’Empresaris de Teatres de Catalunya (Adetca), els Teatres Públics, Ciatre, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i la plataforma de crítics Recomana. El moment de major clímax va ser per a un Ángel Pavlovsky que va rebre el premi especial i que no va poder evitar deixar la seva empremta a l’escenari, com a feliç contrast de Las Glorias Cabareteras, que s’havien atrevit a fer sorna de crítics i finalistes. Pavlovsky va assegurar, en rebre el premi, que aspirava, encara, a que algú el contractés per a una obra de teatre en català. L’actor va dir també que mai no havia rebut ajudes i que, per això, se sentia un “artista independent”.

Com l’any passat, l’ex aequo d’actrius van ser les guanyadores. Si l’any anterior es va celebrar la interpretació coral de Les noies de Mossbank road, aquest cop ha estat l’intercanvi de personatges entre Vicky Luengo i Maria Rodríguez a Una gossa... L’obra, que va entusiasmar el públic, tornarà al setembre a la Sala Beckett, al Poblenou. Toni Casares, director de la Beckett, admetia ahir que mai havia costat tant treure la gent, emocionada, de les butaques en finalitzar cada funció.

Els Jocs Florals de Can Prosa també van fer prou bona la travessa. De les sis nominacions van aconseguir els diplomes com a millor direcció (Jordi Prat i Coll), actriu de musical (Anna Moliner) i vestuari (Montse Amenós). De les produccions del Lliure, a part de guanyar el premi a la peça de petit format (Travy), també van guanyar tres distincions la Kompanyia Liure i el seu espectacle El temps que estiguem junts (que es reposarà d’aquí a poques setmanes). Premiat pels membres de Novaveu a Crítica Jove i pel jurat de teatre com a actriu de repartiment (Júlia Truyol) i actor de repartiment (Quim Àvila). Una peça coral en què es juga en un mateix espai i conviuen temps i personatges diferents. Una altra eina de desorientació, de voler trobar motius per sobreviure enmig d’aquest món líquid i dispers. Joan Yago va rebre el premi per a la dramatúrgia de Sis personatges, en què s’aborda el món dels sensesostre amb ells de testimoni a l’escena (que es reposarà aviat). També va ser al Lliure on es va programar L’assaig (La reprise) de Milo Rau. Com a musical, es va premiar el Fun Home, del Projecte Onyric. Àngel Llàcer sí que es va endur el reconeixement com a actor de musical a La jaula de las locas. L’espectacle instal·latiu dels Conde de Torrefiel (a cavall del moviment i la performance), La plaza, va guanyar el premi a noves tendències. El premi a la trajectòria (que rep el nom del crític Gonzalo Pérez de Olaguer) va ser per als vint anys editant col·lecció de teatre d’Arola Edicions.

Pel que fa al jurat de dansa, Guy Nador i Maria Campos van rebre les distincions com a millor espectacle del 2018 (Set of sets) i també com a coreografia. L’experiència entre el Macba i el Mercat de les Flors de 20 ballarins per al segle XX va rebre la distinció a espectacle internacional. El jurat de dansa va voler destacar enguany el treball d’aproximació a la dansa (Explica Dansa) i també l’estudi d’arquitectura Maio, per la seva contribució a Èpica d’Aymar Pérez-Galí.

El jurat d’Art del Carrer va optar per la nominació més revolucionària: rebel·lar-se els diners de l’anònim John Fisherman, #moneyforfree. Van dedicar una menció especial a la companyia Adhok, que van servir una trilogia a FiraTàrrega. En la categoria de familiar, un merescut premi per a una companyia de llarga trajectòria (nacional i internacional): Xirriquiteula Teatre (Laika). 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic