Atracament perfecte
El documental ‘Vosotros sois mi película’, de Carlo Padial, reflexiona sobre el cinema i Youtube a partir de l’engany del fals film de Wismichu presentat a Sitges
La pel·lícula parla d’“un grup de ‘youtubers’ atracant simbòlicament el cinema”
El youtuber Wismichu denuncia que es confon la realitat amb la ficció d’internet i les xarxes socials, i aquesta era la sensació que es tenia al passat Festival de Sitges, quan hi va presentar la seva falsa pel·lícula Bocadillo, una escena repetida en bucle durant 65 minuts, amb petites variants, de Wismichu demanant un entrepà vegetarià en un bar. En realitat formava part d’un projecte més gran, el documental Vosotros sois mi película, dirigit per Carlo Padial, que avui arriba als cinemes i, a partir del 31 de març, a la plataforma de continguts audiovisuals Flooxer.
La sensació de confusió entre realitat i ficció es va fer evident al cap de poques hores de la projecció de Bocadillo, el 12 d’octubre passat: podem donar fe que no hi va haver més que xiulets (i aplaudiments), gent (indignada o no) que va abandonar la sala davant l’evident engany i poca cosa més. Cinc hores més tard, un mitjà on line amb centenars de milers de seguidors titulava: “Wismichu sembra el caos en el Festival de Sitges amb un troleig èpic.” Res més lluny de la realitat: el festival transcorria tranquil·lament. L’escàndol monumental es va circumscriure a les xarxes.
“Diu Wismichu, i jo ho subscric, que qui més enfadat estava no era allà, que no li anava ni li venia”, comenta cinc mesos després Carlo Padial en una entrevista a El Punt Avui. “Per mi, l’interessant és que ha tocat molta gent. Tothom hi té a dir, uns per joves, els altres per grans, uns diuen que no hi entenen res, altres estan enfadats... En un moment en què al cinema li costa molt suscitar interès, l’acollida està sent extraordinària, i és molt bona notícia que un projecte audiovisual desperti tant debat.”
Narrat de forma gairebé cronològica, el documental comença amb la presentació al Festival de Sitges, explica qui és Ismael Prego, Wismichu, un youtuber gallec de 25 anys que té 8 milions de seguidors, i relata com porta a terme amb uns col·legues el projecte de Bocadillo, promocionada a les xarxes i els mitjans com si fos una pel·lícula d’autor (el youtuber concedeix entrevistes i tot). En realitat només és un engany per trolejar (enganyar, en argot de Youtube) el públic i generar un debat. El documental té un to de comèdia, però mostra també moments de dubte i fins i tot de penediment de Wismichu, per haver enganyat els seus fans.
Film d’atracaments
La voluntat de provocar no és aliena a la llarga tradició d’obres avantguardistes i experimentals que buscaven sacsejar el públic, segons el director. La importància de l’engany fa que el documental estigui estructurat com si fos del subgènere d’atracaments: “Quan teníem dificultats per trobar el to, deia a l’equip que això era una pel·lícula d’atracaments, un grup de youtubers atracant simbòlicament aquest espai de prestigi que encara conserva el cinema com a esdeveniment cultural. Per això s’ha activat tot aquest ventall de reaccions.”
Carlo Padial, que abans havia dirigit films com Algo muy loco i Mi loco Erasmus, creu: “Vivim un moment de gran incertesa, la gent està enfadada perquè no sap què està passant, ningú entén res, i des de les teves xarxes expressen aquesta perplexitat; la pel·lícula simplement documenta això.”
En tot cas, l’enrenou provocat demostra per al director l’evidència que “hi ha un debat pendent”. “Els youtubers són extraordinàriament populars, no pots anar pel carrer amb Wismichu, però en realitat ningú parla d’ells, i sempre que surten als mitjans estan estigmatitzats, o els tracten amb una gran condescendència, com quan va aparèixer el rap o el punk.”Rodat amb una llibertat absoluta, “amb respecte pels dos costats i confiança mútua”, Carlo Padial creu que “la pel·lícula és detallista en la mirada documental d’un moment precís, en fer una foto”. Un moment en què el vell, el cinema, conviu amb el nou, Youtube, les xarxes socials i Internet. Vosotros sois mi película és testimoni de la seva confluència, per no dir xoc.
Notícies relacionades
