Un Gaudí més proper

A Gaudí li disgustaria saber que als catalans els fa mandra entrar als seus edificis. Però segur que entendria les seves raons, que no tenen res a veure amb la falta d’interès. No s’hi troben ben acollits perquè els turistes s’han convertit en els amos i senyors del seu llegat, i d’una manera molt radical, de la Casa Batlló, el top dels tops amb el milió de persones que rep a l’any, pràcticament tots estrangers.

El ciutadà passa de llarg quan arriba (si hi arriba, que els taps de gent que es formen en aquest tram del passeig de Gràcia són impenetrables) a l’entrada del monument erigit entre el 1904 i el 1906. Conscients d’aquest divorci, els propietaris de la Casa Batlló, la família Bernat, han decidit oferir alguna cosa especial als visitants locals. Alguna cosa exclusiva per a ells, més sensible a les seves inquietuds culturals, que no acostumen a ser les mateixes que les d’una persona forana, que pot arribar a conformar-se amb quatre tòpics.

Amb la col·laboració de l’equip de professionals de Cases Singulars, la Casa Batlló ha posat en marxa un programa de visites guiades als treballs de restauració que s’estan duent a terme des de l’estiu tant a la façana com als interiors, amb uns resultats que ara ja comencen a ser molt visibles i, en certs aspectes, sorprenents.

Aquests espais de la mansió on els tècnics estan fent feina són inaccessibles per als turistes. Només s’obriran per als residents del país. Les dues úniques llengües que es faran servir en les visites són el català i el castellà. Cases Singulars ja té les primeres cites (dimarts, dijous, divendres i dissabte; el preu: 12 euros) plenes, però no llancin la tovallola perquè a l’abril encara hi ha places. Que no, que no és un problema de falta d’interès, sinó de tenir una atenció amb el públic més proper.

I d’oferir-li estímuls tan insòlits com aquest: poder tocar el llom del drac que corona l’icònic edifici. Qui diu tocar diu tenir a un pam del nas les imponents escames de la bèstia (que és la forma que adopten les teules de ceràmica). Ahir mateix es va instal·lar una passarel·la dalt de tot de la bastida. Prohibit pujar-hi a qui tingui problemes de cor o vertigen. A 30 metres del carrer, tot es veu d’una altra manera. Inclosos els colors de la fantasiosa cresta. Només en roses i liles es poden distingir quinze tonalitats diferents.

A la façana s’està fent una operació de conservació i manteniment. L’arquitecte Xavier Villanueva explica que la intervenció grossa es va fer el 2001, i “amb caràcter d’urgència”, ja que s’estava desprenent el trencadís de vidre de la façana de l’edifici preexistent, del 1875, el que Gaudí va reformar. Gairebé vint anys després, la façana està en un bon estat, però sí que ha calgut fer algunes cures a la ceràmica (restituir les llacunes de color i encerar les peces que han perdut l’esmalt).

Però no és només al punt més alt de la casa on xalaran aquests visitants privilegiats. A la planta noble els restauradors estan fent emergir el Gaudí original, que va anar quedant ocult a partir dels anys cinquanta, quan els Batlló van deixar de residir a la casa i la va comprar Iberia Seguros. Aquesta empresa va convertir les belles estances domèstiques en unes fredes oficines i, és clar, el patrimoni no en va sortir ben parat.

Una part es va perdre, i per sempre, però una altra es podrà rescatar, com ara els estucats (amb el dibuix d’un trencadís), tapats per capes i capes de pintura. “Se n’han conservat un 40%”, explica Laura Pastor, de Cases Singulars. A les parets on ja no en queda cap rastre, se’n farà una reproducció que es distingirà clarament, però, de l’original.

I així, com per art de màgia, han renascut els colors que tenyien la pell dels espais de la casa. Uns colors que es desconeixien perquè les fotografies de l’època són, lògicament, en blanc i negre. Un color diferent, i a més en múltiples gradacions, per a cada estança, a joc amb els vitralls de les portes. El marró al despatx del senyor Batlló, amb uns perfilats de pa d’or. O el rosa per a una habitació on es rebien els convidats.

Còpies fidels

No tot és recuperable, però amb l’ajuda de les imatges antigues algunes coses són replicables. Per exemple, un curiós moble que lluïa al vestíbul. En canvi, els documents no donen prou informació per fer un model fidel de la capella que hi havia al saló principal. Els arrambadors de fusta també reapareixeran. D’original no se n’ha conservat pràcticament cap, però els restauradors han desenterrat de les parets les inscripcions amb les seves mides.

Mentre es cuinava el projecte, s’ha produït una mena de miracle. A finals de l’any passat, la veïna de la tercera planta va trobar dins d’una maleta l’espectacular làmpada del saló principal. Tornarà al seu emplaçament. Aquesta dona va morir fa poc. Era l’última inquilina que quedava a la casa.

La Batlló, que va obrir les seves portes al públic el 2002 i que des del 2005 és patrimoni de la humanitat de la Unesco, serà una altra casa aviat. O, més ben dit, serà més la casa que havia sigut. “Més autèntica”, insisteix Pastor. Les obres s’acabaran entre l’abril (la façana) i el juny (els interiors) i hauran suposat una inversió “milionària”. S’acabaran en part perquè, com avisen els professionals, “la restauració de la Casa Batlló no s’acabarà mai”.