Cultura

Crítica

dansa

Desamortització emocional

Els ballarins traslladen el públic a la ficció d’‘Un món feliç’, d’Uxley

Fa unes quantes setmanes llegia una entrevista a una psiquiatra nord-americana que ens alertava dels perills dels sistemes de missatgeria mòbil i de les xarxes socials entre els nostres joves. Rere la llum asèptica dels dispositius, els adolescents se senten valerosos per lliurar-se a qualsevol combat. En les societats del capitalisme avançat, l’individualisme defuig les relacions fortes (l’amor líquid de Bauman), on la independència personal es troba en perill. L’amor és entès com una transacció econòmica, d’aquí que molts joves s’encoratgin a abandonar una relació a través de les tecnologies, un fet potencialment perillós arribada l’edat adulta.

També els ballarins de Pasionaria semblen haver-se desvirtuat a mans de la robòtica i la tecnologia, un espai que el director i coreògraf de La Veronal, Marcos Morau, converteix en quelcom de fantasmagòric i buit. Amb vuit ballarins sobre l’escenari i una escenografia de Max Glaenzel que projecta un espai sinistre i impersonal (podria tractar-se d’una presó, un hospital o una comissaria, d’estètica gèlida). Pasionaria es proposa un viatge a un món futur on els éssers humans han patit una desamortització emocional. Sota les directrius del Koba, un codi del moviment marca de la companyia, els ballarins ens traslladen a una ficció que s’acosta a la concebuda per a Un mon feliç, d’Uxley.

Des de la llunyania emergeix a l’escenari una incertesa que abraça tot l’espectacle i que aconsegueix sacsejar-nos; és possible que ens convertim en éssers inanimats incapaços de sentir la passió de les emocions, de l’amor i de la vida mateixa? Aquesta qüestió ens interpel·la una i altra vegada, Morau sap perfectament què fa. Encenent una petita guspira, la nostra ment s’enlaira per recórrer totes les absències i les mancances abandonades als marges de la nostra realitat més immediata. En les actituds i els moviments impetuosos i egocèntrics de la societat postmoderna no sembla que hi hagi espai pel gest que conté el desig i les emocions. Pasionaria descontextualitza, simula i arriba a ficcionar fragments de vida on tot sembla pertànyer a un altre mon, un lloc desconegut d’imatges recognoscibles, on no ens sentim forans. I aquí és on rau, potser, la veritable incògnita exposada per Marcos Morau. La Passió segons Sant Joan i Sant Mateu obren i tanquen la peça, vaticini del patiment que habita en tota passió.

Pasionaria
Companyia: La Veronal
Coreògraf: Marcos Morau
ballarins: Àngela Boix, Chey Jurado, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez, Sau Ching Wong
Dijous, 14 de març al Mercat de les Flors. Quinzena de Dansa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona

“Volia encendre consciències”

barcelona
DAVID POZOS
DESENVOLUPADOR DE VIDEOJOCS

“Hem donat molta importància a la història i reforçat el contingut”

barcelona

Un art aferrat a la vida

Girona

No tot es pot comprar

girona

Pedaços de realitat

Girona

New Order actuarà a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols