Lax’n’Busto i set veus

Dos anys i tres mesos després que Salva Racero va deixar de ser el cantant del grup, Lax’n’Busto reapareixen amb Polièdric (RGB), un disc d’estudi, l’onzè, en què els del Vendrell es reafirmen com el grup, juntament amb Els Pets, amb més instint de supervivència del rock català. A diferència, però, de tots els seus anteriors discos, cantats entre 1989 i 2004 per Pemi Fortuny i entre 2007 i 2013 per Racero, Polièdric no té un única veu, sinó set, una de les quals –la de Nerea Bassart– fruit d’un procés de selecció al qual es van presentar fins a 238 candidats. “Quan, fa un any i mig, vam reunir-nos per decidir què fèiem, tots vam estar d’acord que no volíem obrir una tercera etapa amb un nou cantant”, explica el bateria Jimmy Piñol, que assegura que tornar a tenir Pemi Fortuny al capdavant, tot i els retrobaments esporàdics que hi ha hagut amb ell els darrers anys, mai no va ser una possibilitat real. “Li vam proposar ser un dels set cantants del disc i ho va acceptar encantat, però si ha una cosa que tots teníem clara és que no hi hauria un nou cantant de Lax’n’Busto”, conclou el guitarrista Pemi Rovirosa.

Polièdric, a més de Fortuny, que canta dos temes, i Bassart, primera veu femenina a enregistrar un disc amb els del Vendrell, inclou les aportacions de Miquel Abras, Ramon Mirabet, Pol Fuentes, David Ros i Ernest Armengol, cantant de Sol Lagarto. “Haver de treballar cada dia amb una cançó i un cantant diferent va convertir-se en la principal motivació del disc”, afirma el baixista Jesús Rovira, un beatlemaníac per a qui escoltar diferents veus solistes en un mateix àlbum “sempre ha estat d’allò més natural”. “La història del rock n’és ple, de discos així”, assegura abans de començar a fer inventaris de bandes com els Eagles i Fleetwood Mac. Produïts, en aquesta ocasió, per Santos Berrocal i Fluren Ferrer, els autors de Miami Beach i Llença’t van deixar triar a cadascun dels convidats quina cançó cantar. De Ramon Mirabet els va impressionar la manera “meravellosa” com portava allò que cantava al seu terreny; Pol Fuentes es va presentar al càsting ignorant que Lax’n’Busto ja l’havien triat per participar en el treball, i Nerea Bassart no va imposar-se a la tria perquè fos precisament del Vendrell, sinó per la seva veu “dolça i rockera a la vegada”. “Ens va cridar l’atenció que, en el càsting, s’hi presentessin tantes noies. Ella tenia les idees claríssimes, però.”

El disc, amb tot l’elenc de vocalistes, es presentarà en cinc úniques dates: 30 d’abril i 1 de maig a Girona (la primera, amb entrades exhaurides), 10 de maig a Barcelona i 23 i 24 de maig a Reus. Res, a continuació, de gires d’estiu i un futur, com no té inconvenient a reconèixer la banda, que feia sis anys que no publicava disc d’estudi, “incert”. “Prou sort hem tingut a quadrar agendes”, afirmen somrient. “Quan diem que no sabem què passarà, d’ara endavant, amb Lax’n’Busto, no amaguem res. Simplement som incapaços de mirar més enllà”, diu Rovira.