Cultura

Sobren les paraules

El grup madrileny de rock instrumental Toundra presenta avui a La Mirona el seu cinquè disc, ‘Vortex’, gravat com bona part de la seva obra a Sant Feliu de Guíxols

Treballen habitualment als Ultramarinos Costa Brava i han tocat dos cops a Sant Feliu

Després de quatre discos titulats amb ordinals, I (2008), II (2010), III (2012) i IV (2015), el quartet madrileny de rock instrumental Toundra va decidir anomenar Vortex el seu cinquè disc, publicat l’any passat. Aquesta seqüència de títols recorda alguna cosa... “Sí, Led Zeppelin. És una banda que ens agrada a tots quatre. A més, Vortex és el nom d’una sala alemanya on hem tocat sis o set vegades i on sempre ens han tractat molt bé, i amb aquest títol fem un homenatge a tota la gent que ens ha ajudat en els nostres deu anys de carrera. De fet, el títol de Houses of the Holy, el cinquè disc de Led Zeppelin, també feia referència a les sales de concerts. I en aquesta vida no es pot ser més que Led Zeppelin en res de res.” Ho explica Esteban Girón, guitarrista asturià de la banda madrilenya de rock instrumental Toundra, que aquesta nit presentarà Vortex a La Mirona de Salt (22 h, 15 i 20 euros), amb els barcelonins Ànteros com a teloners. Serà un dels últims concerts de Toundra a la península abans de portar a terme, al febrer, una intensa gira europea que inclourà 25 concerts en un mes, viatjant per França, el Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Suïssa, Àustria i Itàlia. Sí, també tornaran al Vortex de Siegen.

Vortex , el disc, es va gravar en bona part, com gairebé tota la discografia de Toundra, a l’estudi Ultramarinos Costa Brava, que dirigeix Santi Garcia a Sant Feliu de Guíxols, i el disc va ser masteritzat pel seu germà, Víctor Garcia. “Soc molt fan dels germans Garcia”, diu Girón amb entusiasme. “A més, sempre que gravem a Sant Feliu, aprofito per quedar-m’hi uns dies: estic convençut que si passes un mes a l’any a Sant Feliu guanyes en esperança de vida.” En el disc també hi ha col·laborat el ganxó –així li diu Girón– Marc Clos, bateria molt versàtil que tant pot tocar hardcore amb No More Lies com música antiga amb Jordi Savall. Toundra també ha tocat en un parell d’ocasions a Sant Feliu de Guíxols, com recorda bé Girón, amb dates incloses: el 2009 al Sant Feliu Fest i el 2014 a la sala TZVR.

Tot i que la seva música s’ha intentat definir amb etiquetes com ara metal progressiu, postrock o posthardcore, ells eviten les classificacions: “La vida ja t’encasella prou, i l’encasellament és una estratègia per manipular les nostres vides a través del consum. Nosaltres podem tocar tant en una casa okupa com a l’Auditori de Barcelona, i de fet ho hem fet en festivals tan diferents com ara el Sonorama, el Resurrection Fest i el Primavera Sound. A més, el fet de no tenir lletres, que podria haver estat una de les nostres debilitats, s’ha acabat convertint en una fortalesa: ens poden escoltar igual a Oslo que a Girona”, diu el guitarrista, que no ha tocat mai a La Mirona, però coneix la sala: la va visitar com a pipa o roadie d’un altre grup que va tocar al Black Music Festival.

Entre els seus projectes de futur immediat, hi ha un concert en un cinema madrileny on, el 8 de maig, Toundra posarà música en directe al clàssic del cinema mut El gabinet del Dr. Caligari. “És un primer pas per començar a compondre bandes sonores més endavant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona

Atracament perfecte

Barcelona

Un tapís de doble cara

barcelona
Crítica
Cinema

Quan matança s’escriu amb ‘Ç’

Ja és el temps de la matança

Girona
Drama / REligió

Rere una nova pista del Sant Greal

Crítica
cinema

Autoretrat complaent i refinat