Una ferida profunda col·lectiva
L’actriu Laia Manzanares (Temps salvatge, Merlí) és Amanda T, aquella noia que es va suïcidar després de rebre les amenaces d’un assetjador sexual i de patir bulling a l’institut en aquesta tercera versió del text d’Alex Mañas. D’avui fins al 20 de gener hi ha programades tretze sessions a la Sala Tallers. Les escolars estan esgotades i pràcticament també les obertes al públic. L’obra demana quina responsabilitat té cadascú en un assetjament. El trencaclosques emocional revela una ferida profunda que pateixen tant els personatges, com els intèrprets i els espectadors.
Xavi Sáez i Isak Férriz alternaran en el paper masculí, que es dedica a ensenyar els diferents personatges (l’assetjador, el pare, el professor, un venedor...) masculins que es relacionen amb la jove. La canadenca Amanda T va elaborar un vídeo en què explicava el seu cas. Buscava empatia. La va trobar només parcialment, per això, tres mesos després, es va suïcidar. Mañas ha estirat bona part d’aquells cartells per centrar la situació que es presenta en una cronologia desordenada. Manzanares reivindica aquests espectacles que mostren la punta d’un iceberg que no coneix límits ni fronteres (“ fa pocs uns joves de 14 anys exigien a una noia de 12 anys o mostrem la captura de pantalla o cap a la masia per poder absusar d’ella”, exclama l’actriu). Mañas ha escrit una Amanda molt fràgil, gens heroïna, evitant convertir l’obra en una apologia del suïcidi. Els psicòlegs reivindiquen que no es faci tabú, que s’expressi. Així mateix és molt recent un espectacle de verbatim sobre els suïcidis juvenils titulat No m’oblideu mai).
Aquest és el segon títol de teatre per a joves. Xavier Pujolràs, de l’equip artístic del TNC, admet que haurien d’haver previst més sessions. També va ser un èxit el nou projecte de Didier Ruiz, Youth#4, amb una ocupació del 87%, realitzat a partir d’un taller amb joves que feien d’actor explicant el posicionament vital d’alguns temes clau com l’amor, la mort, el futur i les pors.
