Patrimoni

Honorant els mestres

El Museu del Joguet de Figueres dedica una exposició al pedagog Rafael Ramis i als ideals republicans a partir de la documentació que la família va donar a l’arxiu

La mostra, oberta fins al dia 6 de gener del 2019, recupera un referent de l’escola moderna

El Museu del Joguet de Figueres inaugura dissabte l’exposició temporal de petit format Rafael Ramis, mestre vocacional, amb la qual vol donar a conèixer la figura i la trajectòria d’aquest pedagog empordanès a qui Joan Armangué ha dedicat també recentment un estudi biogràfic, Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, publicat per Edicions Cal·lígraf. La inauguració tindrà lloc dissabte al matí (11.30 h), i tot seguit hi haurà una taula rodona, a la sala Brossa-Frègoli del mateix museu, amb el títol Mestres republicans empordanesos, en la qual participaran els mestres i pedagogs David Pujol i Rosa M. Moret, amb Armangué com a moderador.

L’exposició, que estarà oberta fins al 6 de gener del 2019, reuneix alguns dels materials documentals referents a la seva tasca educativa que la família del mestre va donar al Centre de Documentació i Arxiu del Museu del Joguet de Catalunya, i es complementa amb la que s’ha presentat recentment al vestíbul de la Biblioteca Fages de Climent amb el fons personal que va cedir la neta de Ramis, i que incloïa correspondència, fotografies i documents relatius a la seva vida política i associativa.

Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936) va ser mestre, periodista, sindicalista i primer tinent d’alcalde de Figueres, i es va relacionar amb alguns dels principals polítics i intel·lectuals del seu temps, com ara Josep Puig Pujades, Josep Pla, Ignasi Iglesias, Joaquim Cusí, Jaume Miravitlles i Joaquim Pla i Cargol. Per molts figuerencs, però, és recordat sobretot per la seva labor docent al Col·legi Ramis, fundat pel seu pare, Joan Ramis Reig, i que ell contribuiria a modernitzar adaptant-lo als nous corrents pedagògics fins a convertir-lo en un referent d’escola laica i catalana. El 1921, el centre va ser rebatejat com Col·legi Empordanès, i durant set anys va ser gestionat pel mestre Josep Pey, en qui Ramis va delegar la direcció durant la dictadura de Primo de Rivera. Des de l’exili a París, participaria en els fets de Prat de Molló.

A banda de la seva activitat pedagògica, va ser fundador de la Unió Federal Nacionalista Republicana i del setmanari Empordà Federal, a més de promotor d’entitats com ara el Casino Menestral i l’Orfeó Germanor Empordanesa i impulsor de la Unió Socialista de Catalunya, partir en el qual va militar sempre. En tornar a Catalunya al final de la dictadura primoriverista, va implicar-se en el moviment sindical fundant l’Associació de Funcionaris de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona