Espectacles ‘postcanelons’
El Nadal s’ha convertit en el moment de major afluència als teatres, reforçant la tradició de completar un àpat generós amb una comèdia per a tots els públics
Musicals com ‘La Jaula de las locas’, ‘Maremar’ o ‘La familia Addams’ porten mesos en cartell
Hausson estrena ‘Top màgic’ i es fa la cinquena i última estada d’‘El llarg dinar de Nadal’
Hi ha molt més teatre que Els pastorets per Nadal. Són moltes les famílies i grups d’amics que aprofiten el teatre per garantir una millor digestió dels canelons. El teatre que es prepara per a aquestes dates (per al circ cal reservar espai a part) arriba tan golafre com la safata de torrons i neules: amb propostes atractives, una notable comicitat i un mostrari de diversos de ganxos (hi intervenen actors mediàtics de televisió, parteixen d’uns referents inequívocs al cine o al còmic o bé tenen intèrprets de solvència contrastada en la cartellera).
Què tindrà d’especial aquest Nadal? D’entrada, que serà l’ultima vegada que es podrà veure en directe el Tricicle. Hits és el seu darrer espectacle i ja té data de final: el novembre del 2019. Aquesta temporada actual al Victoria (fins al 17 de març) serà la darrera com a trio de mim a l’escenari a Barcelona. També seguiran tirant amb força els tres musicals de gran format. Maremar té data tancada fins al 13 de gener al Poliorama. Posteriorment, farà una notable gira per Catalunya. La primera de Dagoll Dagom en molts anys. També La jaula de las locas és una referència molt taquillera que té el duet protagonista d’Àngel Llàcer i Ivan Labanda per a una comèdia popularitzada a la gran pantalla (de moment, fins al 13 de gener al Tívoli).
L’últim musical és La familia Addams (fins al 13 de gener, al Coliseum), un treball que sap jugar molt bé amb els personatges de la sèrie televisiva i els situa en una escena paradoxal: Miércoles s’enamora d’un mortal més nyèbit que una poma de sucre. Hi ha una notable coreografia, un joc interpretatiu prou caricaturesc i música en directe (situada a la ultratomba de l’escenari!). En l’obra, protagonitzada per alguns actors catalans com ara Carme Conesa (interpreta una mare gelosa amb un escot tan inacabable com la seva ingenuïtat), Frank Capdet (un germà excèntric i romàntic) i Xavi Mira (que fa de mestre de cerimònies i destaca per una presència molt activa i ben resolta).Puntualment, el TNC se suma a aquesta festa amb Troia, una veritable odissea, un nou muntatge De Cor de Teatre de Banyoles. Serà fins al 30 de desembre a la Sala Gran.
Musicals de petit format són Poe, una nova versió del muntatge de Dagoll Dagom (repetint l’aventura de Flor de nit) amb què Gataro celebra els seus 20 anys de trajectòria (Teatre Almeria, fins al 27 de gener) i Carrie (fins al 4 de gener, per ara, al Teatre Gaudí Barcelona).
Un dels èxits més repetits aquestes dates és Pel davant... i pel darrera. Ara fa setmanes que són al Teatre Borràs (de moment, fins al 3 de febrer). Amb Miquel Sitjar o Lloll Bertran en el repartiment, tornen a posar en escena una comèdia de vodevil que canvia de llengua si es fa entre caixes o en la teòrica representació. És una de les peces que pot estar amenaçant el rècord d’assistència de la mítica La extraña pareja. El temps ho dirà. En la línia de comèdia amable (però punyetera) hi ha dues obres de Ramon Madaula en cartell: Adossats (Romea, des d’aquest dijous i fins al 6 de gener) i Perduts (Aquitània, de moment fins al 6 de gener). Dos treballs de teatre costumista que diferencia l’amplitud de repartiment: com més actors, més esbojarrada la trama, que, hi coincideixen, deixa els homes com uns patètics egocèntrics.També estripada és Escape room (al Goya fins al 3 de febrer). I polièdrica, L’habitació del costat (a La Villarroel, també fins al 3 de febrer). A la Sala Beckett torna una emotiva L’alegria, de Marilia Samper, entre la tendresa i la ràbia que provocarà més d’una llàgrima sincera, que es reconcilia amb una forta abraçada (del 19 de desembre al 4 de gener). A la biblioteca de Catalunya hi ha una peça intrigant, que es va estrenar fa 15 anys:4 d’òptic, de Javier Daulte. Ciència-ficció i crisi en laboratoris científics per la vena, amb una notable coreografia de moviments, amb una molt divertida Nora Navas i una xerraire Núria Luengo, mentre que Sandra Monclús excel·leix com a diva prepotent, per citar tres actrius (fins al 13 de gener). També són d’intriga La dona de negre (al Raval, fins al 13 de gener) i Sherlock Holmes y el destripador (Apolo, fins al 3 de febrer).
En màgia, destaca el nou muntatge Top magic de Hausson (des de dimecres i fins al 6 de gener a l’Escenari Joan Brossa) i el 25 il·lusions del Mag Lari, que repeteix al Condal (fins al 3 de febrer). La cartellera de recomanacions seria inacabable, però sembla imprescindible optar per Qué fue de Andrés Villarrosa, una preciosa docuficció al Tantarantana (del 19 al 30 de desembre), o pel Nit de reis d’Els Pirates (fins al 13 de gener, a l’Akadèmia). Enguany, s’acomiada El llarg dinar de Nadal al Maldà (des del dijous i fins al 12 de gener). En canvi, arrenca una obra que promet ser de retorn: Pau Roca a Les coses excepcionals (al Club Capitol, de moment fins al 13 de gener).
L’últim Tricicle, ‘Hits’
Diuen que alguns espectadors surten emocionats, amb ulls plorosos, d’aquest ‘Hits’. Ho fan agraïts pels bons moments que ha donat el Tricicle en els seus 40 anys de carrera. Aquest Nadal serà l’últim a Barcelona. I per això, després de fer-se un panxó de riure, treuen el mocador per eixugar-se les llàgrimes de futura nostàlgia.
Busquin per Youtube gravacions d’Eugenio, fragments d’espectacles de Pepe Rubianes o esquetxos del Tricicle. Segur que els atrapa el riure enmig del metro. Són memòria del nostre humor, el propi i el col·lectiu. El sTricicle, amb el seu art de no pronunciar paraula pràcticament i d’expressar-ho tot amb el mínim de gesticulació possible, practiquen una broma molt més sucosa. El seu humor és, com sempre, per a tots els públics. Perquè han gratat la quotidianitat i l’han tenyida amb els seus filtres de surrealisme. Un humor que, poc s’ho pensaven, ha fet vàries voltes al món. Durant pràcticament 40 anys.
El públic tria 12 esquetxos, només 12, de 40 de seleccionats, només 40. Ho fa votant al seu lloc web. La sensació és que se’n troben a faltar molts. Perquè, ni fent els 40 esquetxos el públic quedaria satisfet. Perquè la trajectòria de Tricicle és molt més extensa. Sí que és cert que procuren fer justícia a partir dels vídeos (en què recullen també situacions de la tele) i també a partir d’entrades de personatges en clau de flaix de personatges que no apareixerien en els 40 esquetxos. Però, no hi ha les tres àvies franceses per enlloc. Sorprenent. El trio completa l’espectacle amb 30 minuts finals en què tornen a jugar amb la situació mínima, en què es pot riure amb el mínim dels elements. Un espai que es basa en el mim i el gest, més que en la situació i els recursos escènics o de vídeo.
‘Hits’ és el seu comiat de Barcelona. No s’ho perdin. Perquè es pot riure al metro en solitari, però és molt més saludable fer-ho col·lectivament a les platees. I perquè, estant presencialment, els pot caure un dels diaris de les hostesses o una de les boles del llançament de pes. O els poden agredir amb una motoserra. I quedaran tan feliços. Però, sobretot, perquè anar al teatre és comprovar com el seu espectacle no decau. I que ells s’ho passen tan bé com els espectadors. Somrient per sota el nas del gag del seu company. I veure això, després de 40 anys d’ofici, sí que és un privilegi.
els avis i els oncles
La comèdia costumista de Madaula és una bona tria: Perduts (una complicació amorosa de parelles) i Adossats (una pugna entre germans i amb l’ambició política o artística de contrast, a la foto). També pot ser bona reviure (en directe!) una certa nostàlgia de Hits. Si es reserva amb temps, podeu fer via cap a El llarg dinar de Nadal que repassa els 90 anys d’una saga a través d’aquests àpats. Més esbojarrada és Nit de reis, la comèdia shakesperiana d’Els Pirates. Si coincidiu amb Lluís Llach, deixeu-vos emocionar pels arranjaments i coreografia de Maremar.
els amics
Valen les propostes un pèl sortides de mare? Opteu pel vodevil de Pel davant... i pel darrera i el cabaret desbarrat de La jaula de las locas. O per l’enigmàtic Qué fue de Andrés Villarrosa, un antic cantant de cabaret vingut a menys. També us podeu sentir divertidament identificats amb les trobades de parelles a Escape room. O amb els experiments com els de L’habitació del costat, en què parlen del vibrador com a eina per atenuar la histèria. Ara, si teniu ganes de fer conversa amb una cervesa sortint del teatre, opteu per Les coses excepcionals o per Maremar. També L’alegria és una dolorosa i preciosa peça de petites misèries i grans lluites contra el sistema.
els cunyats
Si els cunyats són de la branca de ciències, probablement celebraran l’experiment de 4 d’òptic (a la foto). En realitat, es pot seguir sense conèixer la física quàntica. L’obra imagina una vida paral·lela en una dimensió que comparteix espai i temps. Una peça amb aire argentí i una divertida peripècia que podria tenir un cert toc de vodevil. Per a joc de portes, sempre es pot optar per Pel davant... i pel darrere. Ara, si hi ha ganes de viure una peça que commogui, l’aposta podria decantar-se per L’alegria, Maremar o Les coses excepcionals. Si la tria és descobrir qui és l’assassí, hi ha una altra parella: La dona de negre i Sherlock Holmes y el destripador.
els fills i els nebots
Probablement, els espectacles que millor s’adiuen per a la canalla són els de circ (en farem una altra selecció, properament). Si ja són adolescents, probablement gaudiran en l’enèrgic Carrie del Teatre Gaudí Barcelona. O en un altra invitació a les escenes gore com són Poe, Escape room i La familia Addams. Si tenen curiositat per la música, decanteu-vos per Troia!, al TNC. També respondran molt bé a l’humor blanc (o no tan innocent) del Tricicle a Hits i a l’èpica dels exiliats de Maremar (a la foto). I sí, Les coses excepcionals es un cant brillant, tot i els intents de suïcidi de la mare. Si voregen els 10 anys, la sortida màgia és infal·lible: Top màgic i, sobretot, 25 il·lusions.
