Música

Saviesa flamenca

Tomatito i José Mercé presenten ‘De verdad’, un disc que demà estrenaran mundialment en concert al Palau de la Música

Flamenc d’alta volada demà al Palau de la Música (21.30 h). El guitarrista Tomatito i el cantaor José Mercé, convidats pel De Cajón, pota flamenca del Voll-Damm Festival Internacional Jazz de Barcelona, hi enceten la gira mundial del treball que acaben de fer plegats: De verdad (Universal), un disc de flamenc de tall clàssic amb zambras, seguiriyas, alegrías, soleás, tangos, rumbas, bulerías, tarantas d’Almeria i fandangos de Huelva. “És un disc amb el qual, sobretot, hem volgut gaudir”, assenyala Tomatito, històric tocaor de Paco de Lucía i Camarón de la Isla. “Tomatito m’havia convidat a cantar l’any passat al Palau i jo ho havia fet a Sevilla; al final, fer aquest disc es va convertir en una qüestió de pura necessitat”, afirma Mercé, assenyalat sovint com a últim vestigi d’una estirp irrepetible de cantaores.

Ens trobem amb Tomatito i José Mercé poc després que el primer, també en el marc del Festival de Jazz, hagi acompanyat el seu fill, José del Tomate, en la presentació d’un primer disc a Luz de Gas. Diu, sense dubtar, que toca la guitarra millor que ell a la seva edat, però –com ens dirà també després quan li preguntem per Rosalía– assegura que només el temps l’acabarà avaluant. “Els joves són, naturalment, el futur, però finalment serà el temps qui ens farà veure qui perdura i qui, en canvi, era una moda com ho van ser, per exemple, els pantalons de campana. Nosaltres, això, també ho hem hagut de passar.”

De verdad (un disc, ens diu tot somrient Tomatito, que apel·la “a la seva veritat, sense insinuar que “els discos dels altres siguin mentida) no és un disc que, pel que fa a l’estil, voregi els marges, però neguen, en qualsevol cas, que sigui cap reivindicació del flamenc més pur. “No reivindiquem cap forma de flamenc, simplement que el flamenc ha d’estar a primera divisió”, adverteix Mercé, un cantaor que, en determinats moments, s’ha acostat força al pop. “Els debats sobre la puresa del flamenc no ens interessen. Quan vaig fer Aire [2000] vaig rebre de valent.” Tomatito, habitual dels circuits jazzístics arran de les seves col·laboracions amb Michel Camilo, hi afegeix: “I quan, amb Camarón, vam fer La Leyenda del tiempo [1979], semblava que haguéssim de marxar del país! El pitjor que hi ha és la intolerància. Quan algú em diu que no li agrada una música, sigui quina sigui, pocs segons després d’haver-li posat, ja sé que no ens entendrem.”

Respecte i curiositat

Habituats a tocar en escenaris de tot el món, diuen com n’hem d’aprendre de la reacció del públic en molts escenaris de l’estranger. “A Alemanya pots omplir un teatre amb gent, potser, que mai no ha escoltat flamenc”, diu el guitarrista. “Hi ha respecte, curiositat... Aquí cal que a les escoles es treballi amb la idea que la música és essencial per a la vida.” L’estrena de De verdad, tanmateix, es farà demà a Catalunya, un país amb el qual admeten que tenen una relació especial. “Vaig venir-hi per primer cop amb la companyia d’Antonio Gades”, recorda Mercé. “Agafen el canguro del port de Barcelona cap al de Gènova, i amb tants tablaos semblava una altra Andalusia. És increïble la gran quantitat de grandíssims artistes que han sortit de Catalunya.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda