“Volem construir una nació a partir de la cultura”

Home! A la cultura, cada dia, i de manera intensiva des que soc consellera, i ja ho feia abans, però aquest govern viu unes circumstàncies en què seria molt fàcil dedicar-se exclusivament a la cultura, perquè venim d’un període anormal, com ha estat la intervenció de les institucions catalanes, en què hi hagut tanta necessitat de tornar a la normalitat administrativa que era fàcil quedar-se en aquest costat perquè hi havia molta feina a fer. Aixecar el 155 ha volgut dir reactivar tota la maquinària pel que fa a ajuts i a entitats de governança de molts ens, que no havien triat els seus òrgans perquè, precisament, no els presidís qui no corresponia. Crec que hem de mantenir, al costat de la gestió que ens pertoca i que duem a terme, la idea que la normalitat no ha tornat i que aquesta acció política motivada per les circumstàncies de presó i exili s’ha de fer també present en el dia a dia.

Hem dut a terme moltíssimes accions que tenen a veure amb les activitats culturals normals i que passen per les associacions i els ajuts que fa la Generalitat en tots els àmbits de la cultura: des de Patrimoni fins la Institució de les Lletres catalanes, passant per la Política Lingüística, l’Institut Ramon Llull, l’ICEC, cultura popular... Tot això passa per aquesta acció política i, a més a més, tot un conjunt de mesures del pla de govern que ja s’han posat en marxa, com són el pla de lectura i el pla d’arxius, que començarem d’una manera immediata, i els plans integrals que s’han de desenvolupar: teatre, música i arts visuals. Per tant, segurament és una feina que arribi al gran públic més en sordina, perquè és la feina que fem al despatxos, però, en canvi, el sector de la cultura ja ho percep.

Jo el dia dos de juny signava el càrrec i ja estava signant les convocatòries de tots els ajuts que permeten que totes les associacions, des de les d’escriptors fins al món de la cultura popular, passant per tot el teixit associatiu, que a casa nostra és molt important, es poguessin activar. Aleshores, no es tracta només de què fa el Departament de Cultura directament, sinó també de tenir en compte tota la resta de les activitats culturals que es duen a terme al nostre país amb el concurs de la Generalitat i del Departament de Cultura, des del Festival de Cinema de Sitges fins a qualsevol dels festivals de música.

Estem molts centrats a desenvolupar el pla de lectura. És un pla de país, un pla de govern. Per tant, aquí hi ha concentrats molts dels nostres esforços. Hem estat celebrant els centenaris de les quatre primeres biblioteques que es van posar en marxa per la Mancomunitat amb la idea d’un país que es fa a partir de la cultura i que va merèixer l’admiració de gent que vivia en nacions que es construeixen a partir del sabres. En canvi, nosaltres volem construir una nació a partir de la cultura.

El pla de la lectura ja està redactat i intentarem presentar-lo abans que s’acabi l’any.

Seguirem aspirant-hi i seguirem reclamant-ho. La cultura ha viscut en situació de raquitisme econòmic estructural i per això aquesta situació s’ha de revertir en algun moment. Aquest govern, el president ho ha dit sovint, és un govern que creu en la cultura, per això demano al vicepresident i conseller d’Economia que això es reflecteixi en els pressupostos.

En aquest moment, estem en el 0,7% però hem demanat un mínim d’un 1%, que és el que hi ha en el països normals. En realitat, podríem aspirar a més, perquè la cultura és una d’aquestes inversions que transformen el país. Ja ho deia Montserrat Roig que la cultura és “l’opció més revolucionària”, perquè és l’opció capaç de transformar els ciutadans. Per tant, en aquest sentit, cultura i ensenyament aniran de la mà en el pla de lectura.

Totes les cultures que tenen llengües que són minoritzades o que competeixen en un mercat global amb una situació desfavorable respecte de la lingua franca aposten pel seu patrimoni cultural amb mesures que donin suport a la creació en aquestes llengües. A nosaltres ens falta aquesta part del pressupost. Però n’hi ha més: a nosaltres, que som bilingües, ens passa que, per arribar a més gent, fem el salt al castellà. Hi ha una responsabilitat personal i intransferible que és de cadascú. Hi ha molta feina per fer en els hàbits de consum cultural. Ens diuen els distribuïdors i els propietaris de les sales de cinema que la gent està acostumada al castellà. Tots els costum hi ha un dia que s’han de canviar. El còmic Bola de drac es ven en català perquè TV3 va ser pionera a emetre-la i el públic ja va associa l’idioma al producte. Després, hi ha d’haver la responsabilitat institucional i s’estan dedicant molts recursos a la llengua catalana en l’àmbit de les indústries culturals, notablement en el cinema.

Aquesta llei va ser recorreguda per Europa perquè deien que aquest 50% no és assumible per les distribuïdores. Costa molt arribar a tenir la pel·lícula en el 50% dels casos en català i en castellà. La part que tenim és perquè la subvenciona la Generalitat de Catalunya perquè hi ha aquest compromís que, almenys en la mesura més gran possible, hi hagi aquesta presència del català en el cinema. Això requereix moltes complicitats i no sempre les lleis del mercat les afavoreixen. L’única manera de sobreposar-se a això és amb el finançament, i aquest és un dels punts febles del Departament de Cultura, que no tenim prou recursos.

És el mateix problema. Com que hi ha molt més parlants de castellà, hi ha molts més traductors de castellà. Traduir una obra de qualsevol llengua al castellà sempre és més barat, en termes de cost, que ho és en català. Un lector que pot llegir en les dues llengües optarà per l’opció més econòmica. Nosaltres donem suport perquè els preus siguin els mateixos, però, aleshores, el moment en què es publica no és el mateix. Si treus una obra en castellà dues setmanes abans, llavors ja has mort el català.

Quan em van fer arribar l’informe

Les xifres canten, vaig respondre: “Les xifres canten, però l’informe desafina.” Vinc del món acadèmic i si això fos un tribunal de tesi, aquesta tesi no l’aprovaríem perquè agafaven dades de l’ICEC però no de la direcció general de Cooperació Cultural i no contemplaven el programa Punt cat d’ajuts als músics en llengua catalana. El període que analitzaven era quan les dues direccions generals estaven juntes, aleshores segregar les dades feia que la situació presentada fos molt pitjor del que era. I hi incorporaven els grans festivals, com són el Sonar i el Primavera Sound, en què la contribució que fa el Departament de Cultura és d’R+D i de mercat professional; per tant, no són diners que vagin destinats a la música.

És un impost vital. Estem parlant de 16 milions d’euros. Quan la llei va ser tombada, vam treballar per fer un avantprojecte diferent perquè es tornés a presentar. Vam parlar amb Economia i van decidir, finalment, que no aniria amb la llei d’acompanyament de mesures, però comptem amb aquests diners, perquè són molt importants. I, d’altra banda, tornarem a fer una llei que, fins i tot, doblarà les quantitats.

En el món local s’ha rebut positivament perquè hi havia hagut una desaparició progressiva de sales de cinema arreu del territori, cosa que ens pot entristir, però cal tenir en compte com evoluciona el consum cultural. Els hàbits de consum de cinema han canviat i la gent consumeix molt de cinema des de casa mitjançant les plataformes en línia. Nosaltres hem de preservar la funció d’institució de capçalera nacional de la Filmoteca com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ho fa amb la resta del museus. La FilmoXarxa, amb 19 cineclubs adherits, ja està en marxa en algunes poblacions i en d’altres hi ha diferents períodes de posada en marxa.

Hi ha una hiperpersonalització de l’experiència mediàtica. Els joves estan habituats que les coses vinguin a ells i no a anar ells a les coses i als llocs. Això és el que, d’alguna manera, està passant a gran escala. No vol dir que artísticament, culturalment, el cinema o la música es deixi de consumir. Es fa per altres vies. Es deixen de vendre discos? Sí. Han guanyat les actuacions en directe? Molt. El factor digital ha vingut a somoure estructures que, fins aquest moment, eren extraordinàriament tancades. Això ha obligat molts d’aquest sectors a repensar-se. Per això una de les línies que vam posar com a pla de govern va ser la transversalitat i la cultura digital. La nostra idea és mirar com podem acompanyar els sectors perquè l’impacte de les transformacions que el món digital comporta sigui més atenuat. Aquests canvis no els veiem com una crisi.

En el món del teatre hi ha molt egos i molts genis creadors. I els temps canvien. Crec que hi hagut una polèmica que ha estat perjudicial per al món del teatre des del moment que hi ha gent que sent la seva imatge danyada perquè s’han generat tot de rumors. Sabem que, avui en dia, a les xarxes és molt freqüent i injust escampar els rumors, però s’ha obert un procés en què la renovació de Lluís Pasqual va motivar aquesta polèmica i ara, la seva dimissió ha obert la polèmica de com ens hem de plantejar les direccions dels equipaments del país.

Vinc del món universitari i crec que els concursos, en principi, sempre han de ser més justos. Però també sé, precisament perquè vinc del món universitari, que hi casos en què la justícia brilla per la seva absència encara que hi hagi un concurs. La clau està a voler tenir el compliment de la transferència amb un concurs, el requisit de què faci que l’aposta del Teatre Lliure sigui per la qualitat i pugui estar obert a tothom.

L’espoli va ser fet amb nocturnitat i traïdoria. Hi vaig ser. I no sabem quines són les condicions de conservació d’aquestes obres al lloc on són ara. Per tant, això ho hem viscut com un atropellament. En aquests moments, són temes que estan judicialitzats i, llavors, hem de veure com es manifesta la justícia. El nostre posicionament continua sent el mateix de sempre.

Esperem desplegar-lo aquesta legislatura. Va ser una de les accions que va fer el conseller Puig en presentar-lo al MNAC. Té, evidentment, un condicionant pressupostari que marcarà el seu el desplegament.

Hi ha una llei del 2005 que després va recórrer un ministre del PP, el que va impedir que es tornés tota la documentació. Això li vaig presentar, en el memorial, de greuges culturals al ministre Girao i estem en aquest procés: que ens retornin el que per llei ens pertoca. El dia que ens vam trobar, vam acordar que tornaríem a trobar-nos, i ho farem amb la Comissió de la Dignitat. Han de tornar tots el papers.

El Museu del Còmic és una iniciativa interessant. Segurament, és una assignatura pendent, però ara no té encara un projecte concret, ni un consens sòlid en l’àmbit municipal. Per tant, queda molta feina per fer.

És una cantautora catalana que està revolucionant el flamenc a partir de l’experimentació, i nosaltres l’acompanyem en la difusió de la seva obra.

Això va ser una notícia que va sortir i que ha fet que, si ja tenia feina, ara en tingui quatre vegades més per respondre el telèfon i dir que no. Com m’hi he de veure si amb prou feines encara no em veig en la feina de consellera? Jo que era tan feliç sent la directora de la Institució de les Lletres Catalanes. No és una opció que m’hagi plantejat.

Sí, molt. Quan el meu cap de premsa em diu que no respongui, jo li dic: “Massa tard.” És fàcil per a molta gent fer judicis de valors des de l’anonimat. Jo demano respecte, però quan convé poso els punts sobre les is.