Cinema

Mirador

La Deneuve fa 75 anys

“És bella com la mort, seductora com el pecat, freda com la virtut”, va dir d’ella Luis Buñuel

S’explica que Maurice Dorléac, actor, i Renée Deneuve, actriu de doblatge, volien allunyar les seves quatre filles del món de l’espectacle. Si va ser així, van fracassar almenys amb dues filles, una de les quals, Catherine Deneuve, nascuda el 22 d’octubre del 1943 i que, per tant, demà arriba als 75 anys mantenint-se activíssima com a actriu. L’altra era Françoise Dórleac, que, nascuda un any abans, va començar primer i va esperonar Catherine, la qual, va optar pel cognom de la mare. L’èxit de les dues germanes va ser fulgurant: amb poc més de vint anys totes dues havien treballat amb Roman Polanski (Cul-de-sac i Repulsió, respectivament) i, entre d’altres, Françoise ho havia fet amb François Truffaut (La peau douce) i Catherine amb Jacques Demy (Les parapluies de Cherburg).

Va ser Demy a qui se li va acudir reunir-les en el seu únic musical vertaderament feliç, Les demoseilles de Rochefort, en què interpreten les bessones Garnier. Era l’any 1967. Uns mesos després, Françoise Dorléac va morir en un accident de cotxe. Aquesta mort és el gran drama de la vida de Catherine Deneuve. Una experiència tan traumàtica que va ser incapaç de parlar-ne durant molt de temps. Ho va fer quan, amb la col·laboració de l’escriptor Patrick Modiano, va publicar l’any 1996 el llibre Elle s’appellait Françoise, on explica que la seva germana se li “apareix” a través de la veu, que sent com un perfum persistent que li obre una ferida que mai es tancarà. També que, en la seva relació amorosa amb Truffaut, que va començar el 1969 durant el rodatge de La sirena del Mississipi i va acabar quan dos anys després quan ella va enamorar-se de Marcello Mastroianni, hi havia el fantasma d’una passió comuna: Françoise Dorléac.

Amb aquest dolor, Deneuve va continuar la seva carrera, que, encara en aquells primers anys, passa de manera fonamental per la seva col·laboració amb Buñuel, que, havent-la dirigit a Belle de jour i Tristana, va dir-ne amb les seves pròpies fantasies: “és bella com la mort, seductora com el pecat, freda com la virtut”. Només amb els seus films dels anys seixanta amb Demy, Truffaut i Buñuel, Deneuve s’hauria convertit en una llegenda del cinema. Ella mateixa és conscient que, a partir d’un moment, els director la van veure com un vehicle de la memòria del cinema. També ha dit que ha lluitat perquè la vedet no es mengés els seus personatges, que possiblement s’han construït sobre la memòria (i el mite) que transporta. En tot cas, ha establert moltes altres complicitats amb cineastes diversos, com ara amb André Techiné, Manoel de Oliveira, Arnaud Desplechin. François Ozon, que va fer que, a 8 femmes, dialogués amb Fanny Ardant com si fossin fantasmes d’un film de Truffaut. Durant més de cinc dècades, ha treballat amb molts altres: de Jean-Paul Rappeneau a Leos Carax, d’Alain Cavalier a Regis Wargnier, de Philippe Garrel a Christophe Honoré. No sempre ha participat en films d’autor, però ha mantingut una actitud digna, com si tingués una elegància que la fes impermeable al ridícul, i amb el temps fins i tot ha pogut semblar que s’ha alliberat d’una certa rigidesa per convertir-se en una actriu a vegades sorprenent.

Essent més carnal en la maduresa, i deixant entreveure cert humor i fins una autoironia, ha sigut capaç de vèncer certes resistències, fundades en la fredor i fins l’altivesa de l’actriu, de qui podia sospitar-se que no se li movia ni un pèl de la seva cabellera rossa tenyida. “Ser rossa és una identitat escollida”, ha dit. La resistència també es devia a la seva imatge burgesa, lligada als anuncis de perfums cars, i elegant fins a la redundància com a musa d’Yves Saint-Laurent. I en la seva suposada manca d’expressivitat. Tanmateix, la seva expressivitat pràcticament invisible no forma part del seu misteri?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona