Cinema

Crítica

cinema

La recerca d’un equilibri

Jaime Rosales, un cineasta tan preocupat per l’estil com per sustentar les seves pel·lícules amb una reflexió teòrica, defineix Petra com un film amb elements argumentals del cinema clàssic, però amb una estructura de cinema modern en la mesura que trenca amb la linealitat narrativa. Una definició que apunta que vol ser un cineasta clàssic i, a la vegada, modern mentre busca un equilibri entre el ganxo comercial i la voluntat artística o, per dir-ho d’una altra manera, la seva vocació d’autor cinematogràfic. Rosales, ho reconeix ell mateix, busca enganxar els espectadors amb una intriga carregada d’elements melodramàtics i fins a cert punt morbosos, però no renuncia a l’estil, que, en aquest cas, es manifesta amb moviments de càmera sinuosos i elegants que, cosa estranya, el cineasta voldria que encarnessin la mirada de l’àngel: algú que s’acosta als personatges com si vingués d’un altre lloc.

Barbara Lennie és Petra, una jove pintora madrilenya acollida per un veterà artista d’èxit (interpretat per Joan Botey, un dels actors no professionals que va descobrint Rosales) perquè faci un projecte a la seva casa taller situada a les Gavarres. En una conversa inicial amb la dona de l’artista, que Marisa Paredes encarna aportant-hi aquella seva actitud d’estar de tornada de tot, Petra afirma que l’art l’interessa com a recerca de la veritat. Potser aquesta és una de les claus del film, però pel que fa al seu mateix argument: Petra, certament, busca descobrir una veritat personal en la seva trobada amb l’artista, un dels personatges més antipàtics del cinema recent, en què tant sovintegen. És així que van revelant-se secrets amagats, però d’una manera que també vol ser clàssica i moderna: pot semblar que la història es tanca, però Rosales vol que alguna cosa resti oberta. A banda de l’estructura que trenca amb la continuïtat temporal i fa atrevides el·lipsis, juga amb el fora de camp amb la idea que no tot ha de mostrar-se. Rosales aconsegueix prou l’equilibri buscat, però em pregunto per què, a vegades, s’ha recreat tant en una certa crueltat.

Petra
Director: Jaime Rosales. Int.: Bárbara Lennie, Àlex Brendemühl, Marisa Paredes, Joan Botey
Catalunya, 2018


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Petra

«Petra»

Gènere: Drama
Direcció: Jaime Rosales.
Intèrprets: Bárbara Lennie, Àlex Brendemühl, Joan Botey, Marisa Paredes, Petra Martínez.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda