Música

Més Elvis que mai

Elvis Costello torna a gravar deu anys després amb The Imposters al disc ‘Look Now’, on també hi ha aportacions de Burt Bacharach

L’elegància s’incrementa quan el piano de Bacharach acaba de posar la cirereta al pastís

El nou disc d’Elvis Costello, Look Now (Concord Records), és un cant a l’optimisme. L’artista torna a signar amb The Imposters –Steve Nieve (teclats), Davey Faragher (baix) i Pete Thomas (bateria)– deu anys després de l’aclamat Momofuku. Al costat de les peces més beatlerianes, Costello també ha mantingut uns racons per a la malenconia. Amb l’objectiu d’alternar peces de la seva singular visió del pop amb balades s’ha acompanyat d’un vell aliat, el compositor i pianista Burt Bacharach, amb qui signa tres de les peces i amb qui ha realitzat àlbums de simbiosi extraordinaris. També d’una altra compositora mítica, Carole King.

El resultat és un disc impactant per la qualitat i la força, on Costello canta millor que mai i allunya les dinàmiques reiteratives de les grans estrelles fent discos o recopilatoris perquè les companyies saben que venen, però que no aporten res. No sé si Look Now és el millor disc de la fructífera carrera de Declan Patrick MacManus (Liverpool, 1954), però ho sembla. Cada cançó sona a disc d’èxit i cada instrument s’aventura dins les melodies de manera nítida, brillant i precisa. Un altre dels encerts és la coproducció amb Sebastian Krys, premi Grammy llatí dels anys 2007 i 2015. El productor ha sabut equilibrar el ritme dinàmic que despleguen The Imposters amb els clarins beatlerians, les orquestracions o els instruments de jazz que sorgeixen en combinacions ben agradables, superbes com destaca la crítica internacional.

Costello és un home nou després de l’època de les memòries i de certes provatures. Ha tornat sent més Elvis que mai. És una bona notícia per als seus seguidors.

Diríem que el compositor de Liverpool ha trobat un cim de sofisticació sense abandonar els seus orígens en el bressol del punk britànic. L’elegància s’incrementa quan el piano de Burt Bacharach acaba de posar la cirereta al pastís. Elvis Costello ha explicat que la producció ha optat per respectar l’emoció i la narrativa dels temes. L’aportació de Krys ha servit per equilibrar la banda, la veu, els cors i el quartet d’instruments de vent, mantenint les asimetries quan calia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona