La pista, per als d’EGB

Fa anys, molts anys, quan encara s’estudiava EGB, BUP i COU, la música disco i dance regnava a les sales de ball i discoteques. Allà, des d’una cabina, els pinchadiscos eren els amos de la pista, fent ballar la gent al ritme dels èxits del moment. Discjòqueis com Mike Platinas, Raúl Orellana, Toni Peret, Jose M. Castells o Quique Tejada que, amb el temps, van anar agafant reputació i tallaven el bacallà; un peix que precisament donaria nom a una ruta que popularitzaria aquella música que va derivar en màquina, i fins que les drogues sintètiques i el creixent deliri la van acabar denigrant.

No gaires ho poden dir, però tres d’aquells discjòqueis que van fer-se un nom a les millors discoteques i clubs de tot el món, van conduir populars programes de la ràdio i van elaborar mescles que han passat a formar part de la memòria popular, encara continuen en plena forma més de tres dècades després: Jose M. Castells, Toni Peret i Quique Tejada, el Dream Team de la música pop dance. Amb 32 milions de discos venuts i més de 160 megamixes (Max Mix, Máquina Total, Lo Más Duro, Ibiza Mix, Caribe Mix…), el trio mític, que ja va tocar a les discoteques de la Costa Brava, La Pèrgola, Bumerang o al Fashions de l’època, tornen a Girona per oferir un dels seus espectacles de més èxit, el Show VideoMegamix, amb què sonaran els èxits de tots els temps, sobretot dels vuitanta i noranta. La festa tindrà lloc aquest dissabte, a la Sala Platea, i com aconsellen els mateixos Peret, Castells i Tejada, “el millor és que tothom qui vingui porti calçat còmode, perquè no pararem de fer-los saltar i ballar”.

Tots tres expliquen que el seu xou consisteix a fer sonar mescles en directe de grans èxits de la història de la música, remasteritzats “per fer-los més ballables”. Un exercici de nostàlgia musical en què tant hi entren a formar part, com remarquen des de clàssics com un Love is in the air o La Dolce vita de Ryan Paris fins a balades de Phill Collins, Bon Jovi i Aerosmith. I és clar, no n’hi falten de fixos com el YMCA de Village People, el Venus de Bananarama o el Pump Up the Jam de Technotronic. “El que hi ha és molta improvisació a cada sessió. Interactuem molt amb el públic, palpem les seves sensacions i punxem segons les reaccions”, afirmen. “És un no parar d’empalmar temes perquè el nostre objectiu és mantenir l’efervescència al llarg de tot el concert. És un constant ‘Ostres..., ostres..., ostres tu!’ Tant que fins i tot ens plantegem d’anomenar la gira l’Ostres Tu Tour!”, riuen els membres d’aquesta alineació capdavantera de DJ catalans.

El secret de l’èxit, expliquen, ve donat perquè es passen moltes hores junts, “més que amb la família”, i sobretot perquè els agrada el que fan i es diverteixen molt. “Sembla que tinguem vint anys”, confessen. Pel que fa al perfil de públic que omplen els seus espectacles, és d’allò més divers: “Entre els 25 i els 50 anys llargs, amb els que en tenen 40 principalment, perquè és la generació que més ens va escoltar i la que actualment més es divorcia i, per tant, torna a sortir a la nit. Ho tenim comprovat: amb la festa que fem a Eivissa de Children of the 80’s és on més es lliga!”. I afegeixen que, pel que fa als més joves, asseguren que se saben les cançons i que aconsegueixen que deixin els mòbils a la butxaca i “es dediquin a ballar i no a fer i mirar l’Instagram”.