Còmic

La millor llibreria de tot el món

La botiga especialitzada en tebeos Norma Comics obté el Will Eisner Spirit of Comics Retailer Award Recipient

Les llibreries especialitzades van néixer quan el quiosc feia fora productes més sofisticats
A l’inici, les botigues de còmic feien el paper que ara tenen les xarxes socials

Tradicionalment, el quiosc havia estat el lloc de venda dels tebeos. Però, a partir dels anys setanta, l’edició es va sofisticar, els gèneres d’aventura i de superherois també es van editar en publicacions de luxe, en tapa dura. Un format que no encaixava en els quioscos. També va propiciar l’aparició de les botigues especialitzades el fet que les llibreries generalistes no admetien còmics perquè el mitjà encara es considerava exclusiu del públic més menut, i els únics que es trobaven eren els destinats al públic infantil com Astèrix o Tintín. Tampoc hi encaixaven les publicacions de còmic undergraund. En aquest context neixen les llibreries especialitzades de còmic com Norma Comics, que en la passada edició de la Comic Con de San Diego, celebrada als Estats Units aquest darrer cap de setmana, va ser escollida com la millor llibreria especialitzada en còmics del món. Aquest distinció és la que dona el fet de rebre el Will Eisner Spirit of Comics Retailer Award Recipient. Per entendre’ns, l’Oscar o la copa del món de les llibreries de còmic.

Norma Comics va ser creada l’any 1983 per l’editor Rafa Martínez, que va situar l’establiment al passeig de Sant Joan de Barcelona, prop de l’Arc de Triomf. Una zona que aleshores no tenia la vitalitat comercial d’ara, però amb el temps va aglutinar altres establiments dedicats a l’univers frikie: botigues de jocs de rol, llibreries de fantasy, de marxandatge. D’un parell d’empleats, Norma Comics ha passat als quinze de l’actualitat, amb mil metres quadrats de botiga repartits en dues plantes. Per Òscar Valiente, director de Norma Comics: “Les llibreries de còmic van representar un salt endavant en el desenvolupament del còmic en un moment en què no existia la novel·la gràfica, que ha estat una de les maneres que han tingut els tebeos d’entrar a les llibreries generalistes.” I pel que fa al moment actual, encara creu que són fonamentals per al mitjà. “Ara moltes de les vendes es fan per internet. Nosaltres mateixos potenciem la venda on line, però l’espai físic encara és necessari. És una manera de classificar la gran producció que es fa i de potenciar els fons editorials, que a internet aviat queda relegat.” Valiente destaca també el paper d’orientació i assessorament que ofereix un establiment especialitzat. “El nostre equip dos cops a l’any assisteix a sessions de treball en què s’ensenya tècniques de venda i de com tractar els clients. No es tracta de vendre més, el que volem és que el públic que entri surti satisfet, perquè no només cal saber molt de còmics per assessorar bé.”

Per a l’obtenció del guardó, Norma Comics ha competit amb llibreries de tot el món que han hagut de demostrar la seva excel·lència en molts aspectes, “no només calia ser una llibreria maca, sinó també demostrar la implicació en la comunitat. Nosaltres organitzem trobades dels lectors amb els autors, fem presentacions i lectures i altres activitats.” D’una primera selecció de vint es va passar a cinc llibreries finalistes. Barcelona competia amb països de gran tradició amb la historieta com ara Portugal, els Estats Units, Irlanda i el Regne Unit. La decisió del jurat es va prendre a la Comic Con de San Diego, la convenció d’historieta més important del món, on a més de presentació de novetats de còmic, les grans productores cinematogràfiques avancen les estrenes de films relacionats amb el món de la fantasia.

A Norma Comics a més de tebeos es pot adquirir material de marxandatge, però Valiente diu que volen guanyar més espai per al paper. “Hi va haver un moment que semblava que els tebeos deixarien de ser els protagonistes de les llibreries i tot seria productes derivats. Nosaltres volem canviar aquesta tendència.” El director de Norma Comics creu que en els darreres anys la seva botiga s’ha convertit en un establiment de referència, també per als aficionats estrangers. “En aquest sentit estem preparant un espai en què tindrem obres de gent de casa que publiquin en altres llengües. Així el lector foraster podrà comprar en la seva llengua autors d’aquí. Serà una manera de lligar el còmic en el seu context immediat.” També es vol potenciar la creació de nous espais específics, com els racons que ja hi ha ara dedicats a Star Wars i Harry Potter. Fins fa poc, Norma Comics disposava d’una cafeteria, “però hem volgut donar més espai al paper. I el barri ha canviat molt; ja no necessita més restauració”. A més de la llibreria del passeig de Sant Joan, hi ha altres llibreries de Norma Comics a ciutats com Castelló i Sabadell. Són la rèmora d’una època en què es va crear una xarxa de franquícies. “Ara el lligam és un altre, però fa uns anys vam creure que calia donar una empenta a la creació d’establiments d’aquesta mena.”

Uns espais que van canviar el futur del mitjà

Una de les primeres llibreries especialitzades en còmics a Barcelona va ser Zap Comics, situada al barri de la Ribera i impulsada per Jaume Fargas, personatge important del moviment underground de l’època. Es tractava d’una llibreria doblement especialitzada: en còmic i en còmic alternatiu. Eren els principis dels setanta, i molts lectors d’historieta que es feien grans descobrien que podien deixar els seus mortadel·los als germans petits i gaudir de les aventures contraculturals de fumetes com els Freak Brothers. Amb aquest mateix esperit va néixer, a la mateixa època, la llibreria Makoki, al capdavant de la qual hi havia Felipe Borallo, un dels més emblemàtics llibreters de còmic. L’establiment primer estava situat al carrer de la Nau i després va passar a ocupar el local de la plaça Sant Josep Oriol, on havia estat situada una altra de les llibreries precursores: Totem. Aquest establiment també va anar bé per fer la transició generacional: els que deixaven el Tintín per passar al Corto Maltès.

Al barri de Gràcia va fundar-se Antifaz i a Ciutat Vella, promoguda per Joan Navarro i Albert Mestres, Continuarà. Primer estava situada al carrer dels Templers, a darrere de l’ajuntament de Barcelona, per passar a l’actual emplaçament de Via Laietana, a tocar de la catedral. A més de Norma, va aparèixer la Universal, al barri de Sant Antoni, i Newton, a Ciutat Vella, on encara es troben peces descatalogades que permeten al lector col·leccionista completar les seves col·leccions., funció que també complien al mateix barri Can Còmic i Sánchez. Tots aquests espais van donar un gran impuls al còmic, donat que van esdevenir espai de trobada dels aficionats, que es reunien setmanalment per comentar les novetats i per mantenir el tradicional enfrontament entre els seguidors dels superherois de la Marvel i els de la DC. Alguns d’aquest establiments de ben segur no passarien ara el tall dels vint darrers seleccionats pel Will Eisner Spirit of Comics Retailer Award Recipient, però van contribuir a donar dinamisme a una expressió que hi va haver un moment que semblava que moriria amb el segle XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona