Cinema que fa dubtar
La 8a edició de L’Atlàntida, un festival ‘on line’ que també té una seu física a Mallorca, proposa 83 films que ens interroguen i ens posen “en situació de risc”
L’Atlàntida Film Fest, certamen de cinema on line pioner a l’Estat espanyol, celebra entre el 25 de juny i l’1 de juliol l’“edició més arriscada, en el sentit que posa l’espectador en situació de risc, el repta amb propostes diferents que el poden incomodar”, explica el seu director, Jaume Ripoll. La vuitena edició del festival posarà a disposició del públic 83 pel·lícules a través de la plataforma de cinema on line Filmin i, per tercer any, tindrà una seu física a Palma, on es projectaran de manera gratuïta una selecció de 40 pel·lícules.
Palma acollirà més convidats, com Roland Joffé (director de La misión), que rebrà un premi honorífic i estrenarà el seu darrer film, The Forgiven (2017), amb Forest Whitaker en el paper de Desmond Tutu; Barbet Schroeder, que presentarà El Venerable W; l’escriptor Dennis Cooper, que debuta al cinema amb Permanent green light, i Isabella Eklöf, que va triomfar a Sundance amb Holiday.
Altres pel·lícules destacades (totes disponibles a Filmin amb un abonament de 15 euros) són El caso Kurt Waldheim, millor documental de la Berlinale 2018, que posa el focus al passat nazi de l’exsecretari de l’ONU, o la pel·lícula catalana Yo la busco, premiada a Màlaga. En total, hi ha 25 estrenes absolutes a l’estat i cinc estrenes mundials.
Igualar espectadors
Amb aquesta oferta, a la qual s’han d’afegir títols dirigits per Michael Winterbottom, Sharunas Bartas, Amos Gitai, Ursula Meier o l’escriptor Jonathan Littell, L’Atlàntida vol aconseguir xifres similars a les de l’any passat (53.000 espectadors a Filmin i 10.000 a Palma), malgrat la dura competència del Mundial de futbol. “No només és volum, també és qualitat el que ofereix el festival”, diu Jaume Ripoll, fundador d’una cita anual que suma 150.000 espectadors i va ser escollit millor festival d’Espanya del 2015 per l’ICAA (ministeri de Cultura).
“La vocació del festival no ha estat mai programar, amb tots els respectes, documentals de denúncia; volem programar grans pel·lícules, de ficció o documental”, precisa Jaume Ripoll, que és també cofundador de Filmin.
Drets socials i polítics
L’Atlàntida Film Fest reivindica drets socials i polítics, “però des de tot tipus de gèneres, i això és important: comèdies, drames, thrillers, terror...”, explica Jaume Ripoll. “No és un festival de documentals, tot i que també n’hi ha. Hi ha molts punts de vista, alguns entren en contradicció amb els altres, i això és el positiu: és un festival que neix amb la vocació que el públic dubti, que es qüestioni coses, per això hem programat tots aquests títols.” En aquest sentit, alguns exemples de títols incòmodes d’enguany són, segons el director del festival, “Holiday, d’Isabella Eklöf, que va aixecar polseguera a Sundance; Quiero lo eterno, de Miguel Ángel Blanca; el documental Samantha Hudson, de Joan Porcel, sobre aquest fenomen de les xarxes; Histeria de Cataluña una pel·lícula coral dirigida entre altres per Kikol Grau, o La cara oculta del mundial, un documental on s’analitza la situació d’un milió d’emigrants que treballen de manera gairebé infrahumana per fer possible el mundial de Qatar 2022.” També destaca Waiting for Barcelona, “que fa el seguiment d’un noi que treballa de músic, arriba a Barcelona i acaba ficat en el món del top manta com a venedor”.Jaume Ripoll destaca que hi ha pel·lícules d’altres edicions que han posat sobre la taula temes que ara estan d’actualitat: “Democracy, la pel·lícula que avançava nova llei de protecció de dades que ara s’ha posat en marxa, es va passar a L’Atlàntida; la pel·lícula que explicava la vida de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Valtònyc, es va estrenar a L’Atlàntida; vam tenir Vanessa Redgrave amb una documental sobre 70 anys de refugiats, i altres pel·lícules sobre el tema un any abans de la crisi de l’Aquarius... No és que ens anticipem, però les coses de les quals parlem aquí segueixen vigents al llarg del temps.”L’edició del festival a Mallorca és “la més ambiciosa de la història”, destaca Jaume Ripoll. “És l’únic festival a tot Europa d’aquestes dimensions que és gratuït. Hi haurà projeccions, concerts, conferències... en espais emblemàtics de la ciutat, com el castell de Bellver, Ses Voltes i el Museu de Mallorca...” Enguany s’hi afegeixen dos espais nous, l’antiga presó de Palma i el centre cultural Can Balaguer.
