Prop de les estrelles

Superproduccions èpiques de Hollywood com ara El Cid, 55 dies a Pequín, La caiguda de l’Imperi romà, Doctor Jivago i Patton es van rodar a l’Estat espanyol els anys seixanta i setanta, algunes de produïdes per Samuel Bronston i hi van portar les més grans estrelles de l’època: Ava Gardner, Sophia Loren, John Wayne, Audrey Hepburn, Charlton Heston... Dos fotògrafs catalans, Claudi (1907-1989) i Frederic (1920-2013) Gómez Grau, van ser testimonis d’excepció d’aquest desembarc d’estrelles rutilants del Hollywood clàssic, en ser contractats per les productores per fer la fotografia fixa (fotos de rodatge per a la promoció). El seu llegat va ser donat a la Filmoteca de Catalunya, que ara exposa una selecció de fotos de deu rodatges amb el títol Prop de Hollywood. L’exposició es pot veure a la Filmoteca, al Raval de Barcelona, fins al 16 de setembre. Acompanya la mostra un cicle de 29 produccions de Hollywood que van retratar, que s’allarga fins al 31 d’agost.

Esteve Riambau, director de la Filmoteca, explica que “el Frederic va morir el 2013 i, al cap d’un parell d’anys, els seus dos fills van donar a la Filmoteca el seu llegat, que són 6.000 fotografies i unes quantes pel·lícules dels rodatges”. Un veritable tresor, amb imatges com ara la de Sophia Loren que il·lustra el cartell i es pot veure a dalt: descansant durant el rodatge de La caiguda de l’Imperi romà (1964), asseguda en una quadriga fumant. “Només pel cigarret, una foto així ja seria impossible avui en dia”, diu Esteve Riambau, per a qui la imatge “demostra una sensació de proximitat, anticonvencional, fora dels tòpics de la promoció cinematogràfica”.

Montserrat i Jordi Gómez, fills del Frederic (el Claudi no en va tenir) i hereus del llegat, expliquen que van fer la donació perquè volien que uns materials que consideraven “importants no quedessin en una capsa en una casa, que es poguessin conservar molt bé i donar-los a conèixer“, i els semblava sembla que “la Filmoteca era el lloc ideal”.

El fons consta de 120 pel·lícules. Riambau, que és també el comissari de l’exposició, explica que els dos germans van arribar al cinema per atzar: “Un dia, va passar un equip de rodatge pel poble, van descobrir el món del cinema, i a partir d’aquí s’hi van involucrar. Primer, el gran, el Claudi, i després, el Frederic, que tenia 13 anys menys. En moltes pel·lícules, van treballar junts. La família tenia una botiga i laboratori fotogràfic a Cervera.”

Al fons hi ha una mica de tot, però “sobretot, hi ha imatges de les grans produccions de Hollywood a l’Espanya dels anys seixanta i setanta”, diu Riambau. A més de les esmentades, hi ha films com ara Lawrence d’Aràbia (van viatjar a Jordània per buscar localitzacions), El fabulós món del circ, L’home en una terra salvatge... La mostra inclou també algunes filmacions. “El Claudi era cineasta amateur, i va rodar alguns making of en 8 mm i 16 mm molts casolans.” També es va embarcar amb John Wayne i la seva família, que tenien un iot a Mallorca, per fer “la pel·lícula de les seves vacances, un viatge d’un mes pel Mediterrani”: “Ho va pagar ell i es va quedar el material.”Esteve Riambau precisa que “una cosa és l’exposició i una altra és el fons”. “Volíem tancar el cercle i respondre a la generositat de la família amb aquesta donació, i fer visible aquest material perquè la gent el pugui veure. Exposar-ho tot seria demencial.” Ell ha comissariat la mostra i ha establert com a criteri de la selecció “el material més interessant, que són les coproduccions americanes”, de què han escollit deu. Destaca el valor de “reportatge de rodatge” d’aquest llegat. “L’espectador ja ha vist la pel·lícula, però l’activitat durant el rodatge, ni s’ha vist ni es pot tornar a veure, perquè, avui en dia, les fotos de premsa estan molt controlades: les seleccionen els estudis, hi ha agents pel mig...”Els dos eren autodidactes en fotografia i parlaven molt bé anglès i francès, apresos a l’acadèmia de Cervera. “Tècnicament, eren molt bons, perquè van enllaçant una pel·lícula amb una altra”, comenta el comissari de la mostra. També destaca “la proximitat que tenien amb la gent de l’equip”: “Hi ha fotos amb dedicatòries molt afectuoses, o de situacions en què veus que la relació era més que pròxima.”