“No es pot obrir la caixa de pandora a partir d’una filosofia barata”

Sí i no. Aporto coses noves que no m’havia atrevit a dir i que desemmascaro en aquest llibre, per exemple en temes relacionats amb les fronteres del coneixement. Ara ja no em fa por dir-les perquè en el territori internacional s’està arribat a una confusió tal que s’ha d’evitar que els incauts tornin a caure en la destrucció.

Efectivament. L’ayahuasca és la bomba atòmica. No es pot obrir la caixa de pandora a partir d’una filosofia barata de consumisme turístic i desesperació.

Doncs de la banalització en què es pot considerar l’ayahuasca com la panacea del coneixement, amb viatges organitzats on apareixen xamans com si fóssim en un parc temàtic.

Apareixen indígenes amb plomes, que acaben de descobrir aquestes substàncies i disfressats introdueixen el turista en una imatge idealitzada de la planta. Exploten la mania persecutòria agressiva que té l’ésser humà de sentir-se important. Mira que important sóc, mira què et donaré i mira què et passarà...

El problema de les conseqüències de les ingestes silvestres, basades en aquesta mena de bogeria de sentir-se algú important, està produint problemes molt greus que ens arriben a les consultes cada dia.

Ens trobem desestructuracions mentals, depressions, suïcidis i canvis de personalitat.

Allà també. Quan vaig començar l’any 1980, vaig viatjar a l’Amazones perquè els nostres àmbits culturals s’estaven destruint com a conseqüència de les drogues. Calia investigar en cultures primigènies possibles tractaments per combatre la plaga. Mentre a Occident ens estàvem destruint, sobretot als anys setanta en els sectors més creatius, vaig descobrir que les cultures de la selva tenien força a dir sobre el tema. Part de la meva obra publicada han estat aquestes investigacions antropològiques i mèdiques sobre conductes, naturalesa i teràpies sobre bases sòlides científiques.

Que nosaltres érem al parvulari mentre ells eren a la universitat, malgrat que es considera que els occidentals som superiors a les altres cultures. A Mèxic vaig trobar un mestre que em va fer de guia per un territori inexplorat, que continuaria a l’Amazones, on les descobertes van ser constants.

A la Barcelona dels setanta vaig conèixer indis que ens visitaven i la lectura de Carlos Castaneda i altres autors em van obrir les portes a la descoberta. El que pretenia era trobar el coneixement directe a les arrels de la saviesa tradicional. Aquí cadascú estava amb les seves drogues particulars i no se’m va fer gaire cas. A les sales de ball, vam passar de preguntar a quina bandera i formació política pertanyies a quin tipus de droga consumies. Va ser un moment especial de la història de Barcelona, però per a molta gent va acabar fatal. La necessitat d’avançar en els remeis em va dur a Amèrica.

Home, vaig veure moltes bestieses. Per exemple, un noi prenent-se de cop quinze àcids de LSD 25 seguits. Estàvem immersos en una ciutat que bullia, però molts nois es va cremar per desinformació i imprudència. Coneixíem tots els antres, tots els ambients, i vam comprovar la destrucció en directe. A partir d’aquesta experiència de les morts i la follia, em vaig decidir a fer el màster s la universitat de la selva, a Mèxic, al Perú, al Brasil, a descobrir les fonts de les cultures antigues, remotes.

Sí, el protestantisme marca molt el capitalisme. Ser ric significa que Déu s’esta comportant de manera meravellosa amb tu. La llegenda negra existeix, però va ser una manipulació de les potències que dominarien el món, en molts casos per destruir-lo encara més. Potser per la por a l’infern, derivat de les creences catòliques, es va evitar l’apocalipsi total dels pobles conquerits per espanyols i portuguesos.

El primer inca enviat per la divinitat solar Inti sap que tindran dotze reis i que després apareixeran uns individus bàrbars, Pizarro i companyia. Van ser els pioners, però la resta de pobles europeus van contribuir a la destrucció sistemàtica. Ha estat apassionant reconstruir per a la psicologia del segle XXI la integració entre la psicologia clínica, la meditació i les medicines tradicionals indígenes.