Decidir viure
La Planeta estrena ‘No m’oblideu mai’, una producció de teatre documental que aborda el suïcidi dels joves en primera persona
La Planeta de Girona estrena avui (21 h) No m’oblideu mai, un acostament, des del teatre documental, al suïcidi juvenil, un tema delicat sobre el qual pesen molts prejudicis i silencis, tot i que ja és la primera causa de mort entre els joves, darrere dels accidents de trànsit. Després de El color de la llum, que es va estrenar per Temporada Alta, aquesta és la segona obra del cicle de teatre Verbatim, impulsat per La Planeta i coordinat pel dramaturg Ferran Joanmiquel, en el qual se segueix un model de teatre testimonial molt arrelat a l’escena anglesa per abordar temes d’actualitat i d’interès social. Si a El color de la llum es feia atenció a les implicacions ètiques del fotoperiodisme, en aquesta nova producció, dirigida per Llàtzer Garcia, tot l’equip creatiu s’ha implicat en un laboriós treball de documentació prèvia amb psicòlegs i terapeutes com Jaume Funes per capbussar-se en l’experiència traumàtica que porta alguns joves a la dràstica elecció de la mort. Però el pes del muntatge el sosté la veu dels seus protagonistes, el testimoni de sis joves que van caure al pou i que han accedit a parlar-ne amb els responsables de l’obra. De les entrevistes que hi van sostenir, es desprèn que l’anorèxia, l’assetjament escolar o els abusos són algunes de les causes de depressió més freqüents entre els adolescents, explica Llàtzer Garcia, però també que les xarxes socials no han tingut un paper tan perniciós com poden fer pensar casos com el de la Balena Blava, i que cap d’ells se sent còmode amb la medicació prescrita, contra la qual expressen dubtes i ràbia. “El teatre no pot canviar el món, però pot ajudar a obrir portes que estaven tancades”, sobretot en un tema tan estigmatitzat com el suïcidi, opina el director gironí, que acaba de rebre el premi de la crítica per Els nens desagraïts.
No m’oblideu mai és de fet un document testimonial, amb una dramatúrgia mínima, en què els actors, Elias Barberà i Marta Montiel, acompanyats a la bateria per Edu Vásquez, cedeixen la veu, a la manera de “mèdiums”, a sis testimonis reals, tres nois i tres noies de diferents procedències (n’hi ha de Girona, de València, de les Illes i de Santiago de Xile, cada un amb la seva dicció peculiar) que han passat per almenys un intent de suïcidi. “Aquesta és una obra molt vital, perquè hi parla gent que, després de circumstàncies molt dures, ha decidit viure”, remarca Garcia, sorprès també del sentit de l’humor, sobretot humor negre, que conserven aquests nois i que en molts casos els ha servit de “salvació”. Allò que en cap cas no hi trobarà l’espectador, adverteix, és “morbositat o sentimentalisme”. L’obra es presenta en cinc sessions, avui, demà i divendres (21 h), i dissabte i diumenge a la tarda (18 h), i en cada una d’elles hi haurà un col·loqui posterior amb la participació de professionals sobre el tema.